Quan desaprofites menjar malbarates els teus diners

Introducció

• Què és el malbaratament d'aliments?
  

  El malbaratament alimentari és constituït per tots aquells aliments que es desaprofiten, tot i tenir encara valor com a recurs nutritiu per a les persones.
  Es refereix tant a totes aquelles restes de menjar cuinat que llencem com al que es fa malbé o caduca a la nevera o al rebost i no hem pogut consumir.
  Quan desaprofiteu menjar malbarateu els vostres diners, ja que cap aliment pot ser considerat un residu.

• Petjada ambiental i ètica
  

  El malbaratament és un problema propi de les societats desenvolupades que ocasiona la pèrdua de milers de tones d'aliments els quals són un impacte per al medi ambient. A més, en un context de crisi econòmica com l'actual on prop de mil milions de persones pateixen gana, el malbaratament alimentari suposa un greu impacte social i ètic.

• El malbaratament alimentari està present en totes les etapes del procés de la cadena alimentària, des de la producció alimentaria fins al plat
  

  Els responsables del malbaratament no som només els consumidors finals, sinó també els productors quan rebutgen productes perquè no compleixen unes mides determinades o no tenen bon aspecte, les botigues i supermercats quan acumulen més aliments dels que poden vendre per tenir una àmplia oferta de productes i caduquen o els restaurants quan per oferir un menú variat compren molts aliments que després llencen, o quan les racions d'aliments dels plats són massa grans.

• Dades reals que materialitzen el malbaratament
  

  En aquest escenari, cal, doncs, introduir un canvi de comportament i d’actitud per part de tots els actors socials, encaminant a recuperar el valor dels aliments i concebre les restes alimentàries com un recurs.

Principals causes

• Principals causes del malbaratament per sectors
  

  Distribució

  • Les grans tendències del mercat: la demanda creixent dels productes refrigerats altera la gestió i la durada de l'estoc.
    
  • Restriccions naturals: productes de temporada i estacionalitat de la demanda.
    
  • Tipus de gestió: errades de predicció de comanda, errades de comunicació...
    
  • Manca de comunicació eficaç entre els actors del cicle alimentari
    
  • Dificultat de predicció de les vendes des dels supermercats
    
  • Control de la cadena de fred durant el transport
    
  • La formació dels treballadors
    
  • Les responsabilitats en la gestió dels residus
    

  Serveis de restauració i càtering

  • Mida de les racions i menús tancats: els clients adquireixen menjar que potser no desitgen.
    
  • Logística i planificació dels serveis: variabilitat del nombre de consumidors que poden haver-hi.
    
  • Hàbits i actituds dels ciutadans: ja que no esta gens estesa la pràctica d’emportar-se el menjar que sobra.
    
  • Poc coneixement del problema per part del sector: no tenen la necessitat de reduir el malbaratament alimentari.

  Llars

  • No es té consciència del que es menja i es llença
    
  • Condicions socioeconòmiques: Les racions dels supermercats no estan pensades per famílies unipersonals o monoparentals.
    
  • L’Escassa planificació a l’hora d’anar a comprar fa que s’adquireixi un excés d’aliments.
    
  • Actituds culturals: no està ben vist aprofitar el menjar d’un àpat per un altre, posar més menjar del que els convidats poden ingerir per què “queda bé”, pèrdua de les receptes que aprofiten el menjar...
    
  • Manca d’informació i coneixement: tècniques d’emmagatzematge per afavorir la durada, diferència entre la “data de caducitat” i el “consum preferent”. 
  
  
• Reptes transversals

  - Recuperar el valor de l’aliment i conèixer la importància econòmica, social i ambiental que n’implica l’aprofitament.
  - Prendre consciència que les restes alimentaries són un recurs, malgrat que la normativa les consideri residus.  

Consells per reduir i controlar les despeses

• Distingeix entre data de caducitat i consum preferent:
  
  • Consumir preferentment abans de...: ens indica fins a quina data l’aliment té la qualitat esperada, segueix sent segur consumir aquest aliment, passada aquesta data si s’ha conservat segons les instruccions i l’envàs està intacte.
    
    • Respecta les condicions de conservació.
      
    • Segueix les recomanacions d’ús.
      
  • Caduca el...: ens indica fins a quina dada l’aliment es pot consumir amb seguretat. Aliments amb una vida curta i que es fan malbé ràpidament.
    
  
  
• 10 Consells per aprofitar el menjar a casa
  
  
  1. Planifica els teus àpats: organitza els menús de cada dia, Quants sereu? Fes una llista de tot allò que tens a la nevera, al congelador i al rebost, compra aliments de temporada.
     
  2. Comprova la caducitat dels aliments: situa els aliments amb dates de caducitat més properes a davant de la nevera, així seran consumits abans.  Quan compris comprova si els aliments tenen dates de caducitat suficientment llargues perquè puguin ser consumits.
     
  3. Pensa en la teva butxaca: Quan desaprofites menjar malbarates els teus diners. Compra en quantitats adequades i evita les ofertes que no s’ajustin a les teves necessitats, ja que pot ser no t’ho acabaràs tot. 
     
  4. Ajusta la temperatura de la nevera: comprova que els calaixos i les portes estiguin ben tancats. Els aliments crus com la carn, el peix, els ous... s’han de conservar entre 1 i 5ºC. La part central de la nevera hauria d’estar a 5ºC. Posa-hi un termòmetre per adequar la temperatura.
     
  5. Respecta les indicacions de conservació dels aliments: Fixa’t en l’etiqueta, hi indicarà les condicions de conservació i ús, respecta-les.
     
  6. Col·loca els aliments de forma ordenada a la nevera, el congelador i al rebost, així consumiràs primer els que es fan malbé més ràpidament.
     
  7. Ajusta les racions: Cuina la quantitat justa de menjar, així evitaràs que en sobrí. Serveix-te el que saps segur que et menjaràs.
     
  8. Aprofita les sobres: mira d’aprofitar el menjar que et sobra, utilitza’l per  la carmanyola, congela’l o recicla’l per fer altres receptes. Amb la fruita madura pots fer batuts, melmelada o pastissos. Amb les verdures que es comencen a marcir pots fer cremes o sopes.
     
  9. Congela els aliments amb dates de caducitat properes que no hagis de fer servir, pots congelar plats cuinats o el pa.
     
  10. Fes el teu compostatge: si tens hort o jardí pots fer servir les teves restes orgàniques com a adob.
      
  11. En els restaurants: demana la ració que s’ajusta a la teva gana i endu-te a casa el menjar que t’ha sobrat.
      
  
  
• Educar als vostres fills i filles a no malbaratar els aliments i a fer-ne un ús responsable
  
  A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d'aliments a l'any, mentre que el 22% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. En diferents estudis s'ha comprovat que més de la meitat dels aliments que es llencen es fa a les llars (81 kg a l'any en una família de dos adults i dos infants). Per això, és tan important que vosaltres, pares i mares, amb el vostre exemple, feu conscients als fills que amb petits canvis de comportament i actitud tothom pot fer un consum més responsable que eviti el malbaratament i que ajudi a millorar les condicions socials i ambientals de l'entorn.
  En general, per educar els vostres fills a fer un consum responsable i a no malbaratar els aliments, és convenient que a casa tingueu presents aquestes consideracions:
  
  
  1. Feu que els vostres fills us ajudin a fer la llista de la compra, tenint en compte els aliments que teniu a casa i els que cal comprar, ajusteu les quantitats a les persones que sou a casa.
     
  2. Feu-los reflexionar sobre si allò que han posat a la llista de la compra és realment necessari i es podrà consumir.
     
  3. Demaneu-los que us ajudin a organitzar la nevera i el rebost, col·locant al davant el que caduca abans.
     
  4. Poseu els aliments en el congelador si preveieu que no els podreu consumir aviat.
     
  5. Ajusteu la temperatura de la nevera per aconseguir una més bona conservació dels aliments.
     
  6. Ajusteu el menjar que poseu al plat o la mida de l'entrepà que els feu per anar a l'escola al que necessiten menjar realment.
     
  7. Acostumeu els vostres fills a acabar-se el menjar que els poseu al plat, sense deixar-ne restes.
     
  8. Quan organitzeu festes o celebracions familiars, feu una planificació ajustada d'aliments per evitar que en quedin restes.
     
  9. Impliqueu als vostres fills en la preparació de l'entrepà o la carmanyola. Feu-los conscients que no es pot llençar el menjar si en sobra; en tot cas, que el tornin a casa.
     
  10. Elaboreu amb ells un menú per a un dia de la setmana que aprofiti restes de menjars cuinats en dies anteriors, com per exemple croquetes, truites de verdures, canalons..., ja que és bo que entenguin que hi ha aliments que es poden reutilitzar.
      
  11. Feu-los reflexionar, en el cas que dineu o sopeu fora de casa, sobre la quantitat de menjar que demanen perquè no en sobri, i si en sobra doneu exemple als vostres fills i demaneu al restaurant si us podeu endur les sobres a casa.
      
  12. En el cas que us sobri menjar, ensenyeu els vostres fills a fer compostatge amb les restes; pot servir com a adob per a les plantes.