Etiquetatge de productes

 Legislació | Preguntes

Informació general (actualitzada a 13.12.2013)

1.  Etiquetatge dels productes
1.1.  Etiquetat general dels productes industrials
1.2.  Què s’entén per etiqueta?
1.3.  Contingut mínim de l’etiquetatge
1.4.  Llengua de l’etiquetatge
2.  Mobles
2.1.  Contingut obligatori de l'etiquetatge de mobles
3.  Cosmètics
4.  Productes de neteja
4.1.  Lleixius
4.2.  Emmagatzematge i venda
5.  L'etiqueta ecològica
5.1.  Productes o serveis que poden tenir l'etiqueta ecològica
5.2.  Recomanacions
6.  L'etiquetatge energètic
7.  El marcatge CE
8.  Marcatge i gestió de residus dels aparells elèctrics i electrònics
9.  Els videojocs
9.1.  Criteris per fer una bona elecció
9.2.  Classificació dels videojocs per edats
9.3.  Pictogrames informatius del contingut dels videojocs
10.  Etiquetatge de les ulleres de sol

1. Etiquetatge dels productes

1.1. Etiquetat general dels productes industrials
L'etiquetatge dels productes és obligatori i prové directament de dos drets dels consumidors: dret a la seguretat i dret a la informació. El contingut de l’etiqueta facilita a les persones consumidores les dades sobre el producte i permet fer una elecció adequada en funció dels seus gustos, necessitats i exigències.

1.2. Que s'enten per etiqueta?
L’etiqueta és tota llegenda, marca, imatge o altre element o signe descriptiu o gràfic, escrit, imprès, estampat, litografiat, marcat, gravat, adherit o subjecte a l’envàs o al propi producte.
Etiquetatge és tota informació escrita, impresa o gràfica relativa a un producte que preceptivament l’ha d’acompanyar, en el nostre cas, quan el producte es destina a la venda directa a les persones consumidores. L’etiquetatge en tots el productes ha de facilitar una informació objectiva, eficaç, veraç i suficient.
Una de les funcions més importants de l'etiquetatge és identificar el responsable del producte, que pot ser el fabricant, distribuïdor, venedor, envasador, transformador, importador o, fins i tot, el marquista, establers a la Unió Europea.

1.3. Contingut mínim de l’etiquetatge
Segons la normativa, l'etiquetatge, la presentació o la publicitat dels béns de consum s'han d'ajustar a les regles següents:

• Tots els productes posats a disposició dels consumidors i usuaris hauran d'incorporar, dur amb si o permetre de forma certa i objectiva una informació eficaç, veraç i suficient sobre les seves característiques essencials.
• No deixaran cap mena de dubte respecte de la veritable naturalesa del producte. 
• No induiran a error o engany per mitjà d'inscripcions, signes, anagrames o dibuixos. 
• No s'ometran o falsejaran dades de manera que amb això pugui induir a error o engany al consumidor o propiciïn una falsa imatge del producte. 
• No contindran indicacions, suggeriments o formes de presentació que puguin suposar confusió amb altres productes. 
• Declararan la qualitat o qualitats del producte o dels seus elements a partir de normes específiques de qualitat, quan aquestes normes existeixin. 
• Advertiran de la perillositat que té el producte o les seves parts integrants, quan de la seva utilització poguessin resultar riscos previsibles.
  Cal destacar aquesta última característica ja que en el cas dels cigarrets electrònics, són molt importants les advertències relatives a les condicions d'ús o a les restriccions per a determinats col • lectius o edats.

L’etiquetatge dels productes industrials ha de contenir almenys la informació següent:

1. Nom o denominació usual o comercial del producte, que serà aquell pel qual sigui conegut amb la finalitat que pugui identificar plenament la seva naturalesa, distingint d'aquells amb els quals es pugui confondre llevat per als productes que raonablement siguin identificables.
2. Composició: Aquesta dada s'ha de fer figurar a l'etiqueta quan l'aptitud per al consum o utilització del producte depengui dels materials emprats en la seva fabricació, o bé sigui una característica de la seva puresa, riquesa, qualitat, eficàcia o seguretat.
3. Termini recomanat per al seu ús o consum, quan es tracti de productes que pel transcurs del temps perdin alguna de les seves qualitats.
4. Contingut net del producte, expressat en unitats de massa o volum, quan es tracti de productes susceptibles de ser usats en fraccions o el nombre d'unitats si s'escau.
5. Característiques essencials del producte, instruccions, advertiments, consells o recomanacions sobre instal·lació, ús i manteniment, maneig, manipulació, perillositat o condicions de seguretat, en el cas que aquesta informació sigui necessària per a l'ús correcte i segur del producte.
6. Lot de fabricació, quan el procés d'elaboració es realitzi en sèries identificables.
7. Identificació de l'empresa: el nom o la raó social o la denominació del fabricant o l'envasador o transformador o d'un venedor, establerts a la Unió Europea i, en tot cas, el domicili.
8. Lloc de procedència o origen: aquesta indicació haurà de constar únicament en el cas que la seva omissió pogués induir a error el consumidor, quan el veritable origen o procedència del producte. Els productes importats de tercers països no signants de l'Acord de Ginebra sobre obstacles tècnics al comerç de 12 d'abril de 1979, hauran de fer constar en l'etiquetatge el país d'origen.
9. Potència màxima, tensió d'alimentació i consum energètic en el cas de productes que utilitzin energia elèctrica per al seu normal funcionament.
10. Consum específic i tipus de combustible, si escau, en productes que utilitzin altres tipus d'energia.

• Les dades obligatòries de l'etiquetatge han de constar amb caràcters clars, ben visibles, indelebles i fàcilment llegibles pel consumidor, no podent-se usar abreviatures, excepte per a les unitats de les magnituds físiques ressenyades que s'han d'atenir al que disposa la legislació oficial vigent.
• Les etiquetes que continguin les dades obligatòries se situaran sobre el propi producte o en el seu envàs i de manera que siguin perfectament visibles pel consumidor o usuari. No obstant, en els productes duradors d'ús repetit o per raons justificades d'espai, les dades obligatòries poden figurar en fullets o documents que acompanyin el mateix.

1.4. Llengua de l’etiquetatge
Des de l’entrada en vigor de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català, les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.
D’acord amb la normativa estatal, les informacions de l’etiquetatge han de constar almenys en llengua espanyola oficial de l’Estat.

2. Mobles
L'etiqueta, sempre en llengua oficial, que acompanya un producte ha de donar una informació objectiva, eficaç i certa, sobre les seves característiques essencials.
Qualsevol moble ha de portar una etiqueta individualitzada, encara que es tracti d’un conjunt integrat de mobles si aquests són susceptibles de la seva venda per separat. En aquesta etiqueta han de constar les dades necessàries per la seva identificació clara (cadira, sofà, taula...), la identificació de l’empresa responsable, la composició del material (melamina, fusta...), les condicions d’ús i el preu final. El preu final ha d’incloure els impostos i, si cal, el cost del transport, la instal·lació o muntatge.

Les etiquetes no poden contenir inscripcions, anagrames o dibuixos que puguin induir a error ni que puguin confondre la persona consumidora sobre la veritable naturalesa del producte. En cas de tenir algun símbol que el comprador no conegui, aquest té dret a que li sigui explicat el seu significat. No es posaran acrònims de difícil interpretació com “Fet a RPC” i, en canvi, sí es posarà “Fet a Xina”.

2.1. Contingut obligatori de l'etiquetatge de mobles
L'etiqueta dels mobles ha d'indicar, com a mínim:
La definició del producte, és a dir, el seu nom usual, llevat que sigui totalment identificable, com ara una cadira o una taula. Si té alguna característica essencial o alguna propietat que el diferenciés d’altres articles similars, cal que l'etiqueta l'esmenti juntament amb la denominació del producte: per exemple, taula apilable, butaca convertible, plegable, ignífug per poder posar davant d’una llar de foc. Totes aquests característiques hauran de ser transcrites per garantir un ús segur del producte.

El nom i l'adreça de l'empresa fabricant, envasadora, transformadora o venedora. Aquesta identificació permet conèixer el responsable del producte. Quan es tracti de manufactures de cuir i pell, també s'hi ha d'indicar el número del registre industrial del fabricant o el codi d'identificació fiscal del venedor.

La composició del producte. Cal indicar la composició de totes les parts del moble, tant si es veuen com si no: l'estructura (de fusta, metàl·lica...), els revestiments (de xapa, melamina...), el farcit (d'escuma, de molles...), els acabats (de cuir, de cotó...) i els guarniments decoratius.

Les condicions d'ús. Cal que hi constin les indicacions d'instal·lació i manteniment, així com els consells d'utilització per a un ús correcte i segur del producte. És per això que, en el seu cas, també s’hauran d’indicar les condicions especials de transport i muntatge, la ubicació, la neteja, el manteniment general que requereix, i les normes específiques de seguretat infantil o de possible contacte amb productes alimentaris. Quan l’ús segur del moble depengui de les condicions de muntatge o conservació, s’hi hauran d’indicar aquestes. Si es tracta de mobles infantils dissenyats per a nens menors de 5 anys, caldrà esmentar-ho a l’etiqueta.

3. Cosmètics
L’etiquetatge dels productes cosmètics té una gran importància sobretot per dos qüestions fonamentals:

• Són productes que caduquen, i per tant hem de tenir molt present la seva data de caducitat, ja que es poden fer malbé amb el consegüent risc per a la salut
• Poden produir al·lèrgies, i per tant ens hem de fixar molt en el llistat d’ingredients

Segons la normativa vigent, a l’etiquetatge d’un producte cosmètic ha de constar:

• Denominació del producte.
• Dades del fabricant o de l’importador del producte.
• Contingut nominal.
• La data de caducitat mínima. Per als productes cosmètics la vida mínima dels quals excedeixi de 30 mesos, la indicació de la data de caducitat no serà obligatòria, però des de l’11 de març de 2005 no podran posar-se en el mercat si no indiquen el termini després de la seva obertura durant el qual puguin utilitzar-se sense cap risc per als consumidors. Aquesta informació s’indicarà mitjançant un símbol previst, seguit del termini en mesos i/o anys.
  El símbol que indica el termini d'ús sense riscos després de l’obertura no és obligatori en els següents casos:
  • En els productes que tenen una data de caducitat inferior a 30 mesos.
  • En aquells productes on no existeixi una obertura física de l’envàs: no hi ha contacte entre el producte envasat i l’exterior (ex.sprays)
  • En aquells producte que han d’ésser usats en el moment en què s’obren (ex.monodosis)
  • En aquells productes on no existeixi un risc de deteriorament (per microorganismes o per degradació físico química) o disminució de l’eficàcia (en productes de protecció solar) que puguin causar danys per a la salut del consumidor.
• Les condicions d’ús.
• Número de lot de fabricació. Si les dimensions del producte no ho permeten, només haurà de constar a l’embalatge.
• País d’origen (si el producte no és comunitari).
• Funció del producte. 
• Llista d’ingredients per ordre decreixent.

	Indicació del termini d'ús sense riscos des de la seva obertura.
	Remissió al consumidor a les instruccions d'ús.

Així mateix, ni la denominació d’aquests productes ni els seus embalatges o envasos pot donar lloc a confusió amb medicaments o aliments.

El responsable de posar el cosmètic en el mercat podrà consignar a l’etiquetatge un telèfon d’atenció als consumidors i/o una adreça de correu electrònic, una pàgina web o qualsevol altra dada de l’empresa per tal que els consumidors puguin dirigir-se a fi d’obtenir la següent informació:
• Conèixer la fórmula qualitativa i quantitativa del cosmètic, sens perjudici de la protecció del secret professional i del dret de propietat intel·lectual. La informació quantitativa es limitarà a les substàncies perilloses recollides en el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses.
• Conèixer les dades existents sobre els efectes no desitjats per a la salut humana provocats pel producte cosmètic com a conseqüència de la seva utilització.

4. Productes de neteja
Es tracta d’un tema molt important, ja que parlem de productes que tots tenim a casa, potencialment perillosos i per tant si l'etiquetatge no és el correcte, no només està en perill del dret a la informació, si no el nostre dret a la salut i la seguretat.

És molt important que, a més de comprar productes que estiguin ben etiquetats, prenguem una sèrie de precaucions de les que després parlarem (emmagatzematge, conservació...).

Els productes de neteja d’ús domèstic es classifiquen en:

• Detergents per a la roba, la vaixella i altres superfícies
• Productes auxiliars per al tractament de tèxtils (llevataques, blanquejadors...) i de la vaixella (anticalç, abrillantadors...)
• Suavitzants per a la roba
• Productes per a la neteja de terra i parets, fustes, sanitaris...
• Lleixius

Tots aquests productes han de seguir unes normes d’etiquetatge (els lleixius en tenen una normativa específica) i a la seva etiqueta s’ha de poder llegir el següent:

A tots:

• La marca comercial, denominació i l’ús al que s’ha de destinar.
• El contingut net.
• Les dades del fabricant, envasadora o importador.
• Les normes d’ús, sobretot si és incompatible amb qualsevol altre producte.
• Tots han de portar les següents llegendes:
  • “no ingerir”
  • “mantenir fora de l’abast dels nens”
  • “en cas d’intoxicació truquin al Servei Nacional d’Informació Toxicològica, t. 915620420"
• Han d’indicar els components, si estan en una concentració superior al 0.2%
• Codi de l’envàs, ja que així el fabricant pot conèixer la data d’envasat

A alguns:

• La incompatibilitat amb altres productes (si hi ha).
• S’ha d’indicar si és o no biodegradable.
• Els productes que tinguin un PH menor a dos o igual o major a 11.5, han de portar la llegenda “evitar contacte amb pell o mucoses”.
• Els detergents que continguin una quantitat de clor actiu superior a 57 grams han de dir: “perill, producte irritant” i “ en cas de contacte amb els ulls i la pell, renteu immediatament amb aigua” i han de portar el pictograma d’irritant, que és la creu de Sant Andreu.
• Les instruccions d’ús i dosis adequades, quan l'omissió d’aquesta informació pugui causar una incorrecta utilització. Els detergents destinats a la neteja de tèxtil mitjançant màquines automàtiques han d’indicar les quantitats recomanades.

F Inflamable	O Comburent	C Corrosiu	Xi Irritant
T Tòxic	Xn Nociu	E Explosiu	N Perillós per al Medi Ambient

 

4.1. Lleixius
Es classifiquen en dos tipus, segons el seu contingut de clor actiu:
• Lleixius diluïts: clor actiu en quantitat menor a 57 gr./l
• Lleixius concentrats: tenen clor actiu entre 57 gr./l i 110 gr./l

Envasat
• Els lleixius diluïts es poden vendre en envasos de fins a dos litres i mig de capacitat i els concentrats, en envasos d’un litre.
• Aquests envasos han de ser estancs, forts i sòlids, amb anses resistents (els de més d’un litre), no retornables i ni l’envàs ni l’etiqueta poden tenir un disseny que susciti la curiositat infantil.

Etiquetatge
• No pot suscitar la curiositat infantil.
• Ha d’indicar la paraula “lleixiu” i si és diluït o concentrat.
• Els lleixius aptes per desinfectar aigua han de dir “apte per a la desinfecció d’aigua de beguda”.
• Han de seguir totes les normes mencionades per a la resta de productes de neteja.

4.2.Emmagatzematge i venda
Perquè puguin ser venuts al costat de productes alimentaris han de reunir les següents condicions:
• Han d’estar separats materialment dels productes alimentaris, i els comerços han de garantir el seu aïllament.
• Han d’estar envasats i embalats d’acord amb els següents requisits: que els embalatges siguin resistents a la compressió equivalent a dos metres d’apilat i han de suportar l’impacte d’una caiguda d’un metro d’alçada sense que es produeixin fuites del producte.

 

5. L'etiqueta ecològica
Les etiquetes ecològiques identifiquen i certifiquen, de forma oficial, que els productes o serveis que acompanyen són respectuosos amb el medi ambient.

Les característiques que han de complir els productes i els serveis que tenen l'etiqueta ecològica es basen en estudis científics i en l'impacte del producte al llarg la seva vida útil. Per això, es tenen en compte les matèries primeres, el consum d'aigua i d'energia, la contaminació de l'aigua, les emissions a l'atmosfera i la generació de residus, entre d'altres. D'altra banda, els productes i serveis han de superar unes comprovacions que demostrin la seva qualitat d'ús.

Aquestes són les etiquetes ecològiques a Catalunya:

	Distintiu de garantia de qualitat ambiental Productes i serveis amb el distintiu
	Etiqueta ecològica de la Unió Europea Productes i serveis amb l'etiqueta

En tots dos casos, la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat és l'organisme competent per gestionar-les i atorgar-les.

5.1. Productes o serveis que poden tenir l'etiqueta ecològica

• Equipaments i material d'oficina i de la llar: ordinadors de sobretaula, ordinadors portàtils, paper per escriure i altres productes de paper i cartró.
• Higiene i neteja domèstica: detergents per a vaixelles (a mà i a màquina), detergents per a rentadores, productes per a la neteja de la llar en general, paper tissú (paper higiènic, paper de cuina...) i bosses d’escombraries.
• Electrodomèstics: rentadores, rentavaixelles, frigorífics... 
• Productes tèxtils i calçat: roba de vestir i per a la decoració, matalassos, productes de cuir i calçat. 
• Materials de bricolatge i jardineria: pintures i vernissos, il·luminació elèctrica, adobs per al sòl, productes de plàstic, cartró i cartronet, suro, etc.
• Olis regenerats i productes que els incorporen.
• Calderes de calefacció i aigua calenta sanitària. 
• Productes i sistemes d'estalvi d'aigua. 
• Materials compostables. 
• Serveis d'allotjament turístic: hotels, càmpings, instal·lacions de joventut, residències i cases de pagès.

5.2. Recomanacions 

• Doneu preferència als productes i als serveis que tenen el distintiu de garantia de qualitat ambiental o l'etiqueta ecològica de la Unió Europea.
• Podeu preguntar al venedor per què un producte o un servei no porta el distintiu de garantia de qualitat o l'etiqueta ecològica de la UE.

 

 6. L'etiquetatge energètic

		L'etiqueta energètica és la que hi ha en els electrodomèstics i informa sobre el consum d'energia i altres recursos essencials, així com també sobre dades complementàries relatives a cada tipus d'aparell, de manera que el consumidor, quan adquireix un electrodomèstic, pugui escollir el més adequat a les seves necessitats i possibilitats. Actualment, aquest tipus d'informació es troba en rentadores, frigorífics, congeladors i frigorífics congeladors d'ús domèstic, sempre que aquests aparells siguin alimentats per xarxa elèctrica. Progressivament s'ha d'anar imposant en altres electrodomèstics, com ara rentavaixelles, escalfadors, fonts de llum i aparells d'aire condicionat. Aquesta etiqueta està dividida en quatre zones, que recullen respectivament: Les dades relatives al fabricant i al model d’electrodomèstic. La classe d'eficiència energètica de l'aparell, indicada amb fletxes de diversos colors. La lletra A significa la màxima eficàcia, mentre que la G la mínima possible. Si l'aparell ha obtingut l'etiqueta ecològica europea, el símbol que ho indica pot estar en aquesta zona. Les dades específiques per a cada tipus d'electrodomèstic. El soroll que l'aparell emet mentre funciona, mesurat en decibels i sempre que calgui indicar-ho. Tingueu present que la major part de l'energia que es produeix al món encara depèn de fonts energètiques exhauribles (carbó, petroli, gas, etc.). Per això, cal tenir consciència de la necessitat d'estalviar energia quan utilitzem els nostres electrodomèstics, i una bona manera de fer-ho és seguir les recomanacions indicades pels fabricants en els fullets d'instruccions d'ús. Us recomanem que adquiriu electrodomèstics amb índexs d'eficiència energètica elevats, tot i que el seu preu pugui ser superior. Us compensarà l'estalvi energètic al llarg de la vida útil de l’aparell. Per a més informació consulteu la "Base de dades d'aparells energèticament eficients" que trobareu a l'apartat d'Enllaços d'interès d'aqe.
Etiqueta energètica

 

 

7. El marcatge CE  
Les sigles  són presents en una gran quantitat de productes. Indiquen que els productes han estat fabricats seguint les directrius comunitàries de seguretat i atribueixen la responsabilitat d'aquest procés de fabricació al fabricant, al seu representant a la Unió Europea o al responsable de la seva comercialització. Aquestes directrius comunitàries de seguretat estan enfocades en dues direccions:

• Garantir la seguretat de les persones, els animals i els béns quan s'utilitzin aquests productes.
• Garantir la lliure circulació del producte dins del mercat interior de la Unió Europea.

La marca és una marca de seguretat, no té cap valor comercial afegit.

No tots els productes han de dur aquesta marca, sinó només aquells per als quals han estat dictades les normes de seguretat concretes que els afecta, com ara:

• Joguines
• Equips de protecció individual ( EPI ) 
• Electrodomèstics
• Portalàmpades
• Interruptors
• Regletes de connexió
• Cables
• Màquines
• Articles que han de cumplir amb la compatibilitat electromagnètica
• Lluminàries
• Bombetes
• Eines elèctriques
• Articles que han de portar el pictograma de recollida selectiva (ROHS –RRAAEE)

 

 

8. Marcatge i gestió de residus dels aparells elèctrics i electrònics

Marcatge residus

A partir del 13 d’agost del 2005 cada productor haurà d’adoptar les mesures necessàries perquè els residus d'aparells elèctrics i electrònics (rentadores, aspiradores, ordinadors, calculadores, telèfons, ràdios, videojocs, màquines de cosir, eines de trepar, ...) que hagi posat en el mercat siguin recollits de forma selectiva i tinguin una correcta gestió ambiental, tret que es reutilitzin com a aparells sencers. En relació amb els aparells elèctrics i electrònics posats en el mercat a partir del 13 d’agost del 2005 establiran sistemes per recollir i gestionar el tractament dels residus procedents dels seus aparells i finançaran els costos inherents a aquesta gestió, i no se’ns mostraran als consumidors de manera separada en el moment de la venda. Ara bé, respecte als costos de gestió dels aparells d’aquest tipus existents en el mercat abans del 13 d’agost del 2005, es veuran repercutits en el preu final, en el moment de la seva venda a partir del 13 d’agost del 2005, quan reportin residus, però s’haurà d’especificar a la factura. Com a usuaris d'aparells elèctrics i electrònics utilitzats a les nostres llars haurem de lliurar-los, quan ens desfem d'ells, perquè siguin gestionats correctament i aquest lliurament serà, almenys, sense cost per a l'últim posseïdor. Així, quan adquirim un nou producte, que sigui de tipus equivalent o realitzi les mateixes funcions que l'aparell que rebutgem, podrem lliurar-lo en l'acte de la compra al distribuïdor, que farà la recepció temporalment, sempre que contingui els components essencials i no inclogui altres residus no pertanyents a l'aparell. D’altra banda, les entitats locals de més de 5.000 habitants hauran d’assegurar a través dels seus sistemes municipals la recollida selectiva dels residus d'aparells elèctrics i electrònics procedents de les llars, mentre que en els municipis de 5.000 habitants o menys, o les seves agrupacions, es portarà a terme en els termes que estableixi la normativa de la respectiva comunitat autònoma. Serà exigible també a partir del 13 d'agost de 2005 l'obligació de marcatge dels aparells per tal d’identificar el productor i deixar constància que han estat posats en el mercat després d’aquesta data (excepcionalment, si no pogués etiquetar-se per la dimensió o per la funció que ha de desenvolupar, el símbol s'estamparà a l'envàs, en les instruccions d'ús i en la garantia). Així, l'obligació de subministrar als gestors de residus d'aparells elèctrics i electrònics informació de desmuntatge i recollida, l'obligació de marcat i l'obligació dels productors d'establir sistemes de gestió dels residus dels seus propis aparells i del seu finançament abans esmentat, serà exigible a partir del 13 d'agost de 2005. Mentre que la prohibició d'utilitzar substàncies perilloses en els aparells elèctrics i electrònics i d'utilitzar peces i components amb aquestes substàncies en la reparació, ampliació i reutilitzación d'aquests aparells només serà exigible als aparells posats en el mercat a partir del 1 de juliol de 2006. Per a més informació podeu consultar el web de l'Agència de Residus de Catalunya .

 

 

9. Els Videojocs 

9.1. Criteris per fer una bona elecció del videojoc
El videojoc no és una joguina, és un producte d’oci interactiu.
A l’hora de comprar un videojoc:

• Informem-nos dels diferents tipus de videojocs que hi ha al mercat (d’acció, aventures, estratègia, esports, educacionals, fantasia, històrics, simuladors, puzles…).
• Triem el videojoc més adequat a l’edat, personalitat i sensibilitat de l’usuari, especialment si és menor d’edat. 
• Supervisem tot l’etiquetatge del videojoc: 
  • El Codi PEGI és el codi de conducta de la indústria europea del software interactiu que regula la classificació per edats, l’etiquetatge, la promoció i la publicitat dels productes de software Interactiu.
  • Ha d’indicar la raó social i l’adreça del fabricant o importador o del venedor. 
  • Ha d’incorporar les instruccions d’ús i les seves característiques. 
• Conservem els catàlegs comercials i la seva publicitat.
• Demanem i conservem la factura o el tiquet de compra, són la nostra garantia. 
• És una garantia comprar en un establiment adherit a una Junta Arbitral de Consum. 
• Recordem que tos els establiments disposen de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia.

9.2. La classificació dels videojocs per edats
El Codi europeu d’autoregulació PEGI (Pan European Game Information.) és un sistema voluntari de classificació per edats i continguts per a videojocs i jocs d’ordinador que solen incorporar molts videojocs en el seu etiquetatge.
La classificació del joc apareixerà en la part frontal inferior i en la part del darrere del videojoc, i afecta a l’adequació del contingut visual però mai al grau de dificultat o habilitats que requereix. Aquests logotips mostren l’edat recomanada amb la que es classifica el videojoc

Indicadors d'edat per a majors de:
Més de 3 anys	Més de 7 anys	Més de 12 anys	Més de 16 anys	Més de 18 anys

9.3. Pictogrames informatius del contingut dels videojocs
Són els descriptors del joc, icones mostrades a la part del darrere de la capsa que descriuen el tipus de contingut que es trobarà en el joc.

Cada videojoc, excepte els classificats 3+, mostrarà, a més, un o més pictogrames de contingut en la part del darrere, indicant les característiques concretes per les quals es classifica el videojoc dins d’una determinada edat.

Indicació de pictogrames informatius:
	Discriminació El joc conté representacions o materials que poden afavorir la discriminació.
	Drogues El joc fa referència o mostra l’ús de drogues.
	Por El joc pot espantar o fer por als nens.
	Llenguatge groller El joc conté paraulotes.
	Sexe o Nuesa El joc conté representacions de nuesa o/i comportaments sexuals o referències sexuals.
	Violència El joc conté representacions violentes.

Tinguem present que qualsevol descriptor mostrat juntament amb un 16+ indicarà un major nivell del contingut representat que el mateix descriptor en un videojoc de 12+, i un nivell més baix que un descriptor d’un videojoc de 18+.
El descriptor de por serà utilitzat en major freqüència en els 7+ per indicar que el joc no conté res específic però tot i així pot espantar a nens petits.

Recomanacions per fer un ús responsable i reflexiu dels videojocs 

• Siguem prudents i reflexius en el moment de la compra. 
• Coneguem el contingut dels videojocs amb els que juguen els nostres fills i valorem la seva conveniència. 
• Controlem l’ús del videojoc que fan els menors d’edat, el temps que hi dediquen i impliquem-nos en el seu ús responsable. 
• Si detectem defectes en el videojoc hem de dirigir-nos a l’establiment on s’ha adquirit i adjuntar el tiquet de compra.

 

10. Etiquetatge de les ulleres de sol

Les exigències mínimes que han de complir les ulleres de sol comercialitzades a la Unió Europea són:

• Marcat CE, que dóna una garantia de qualitat a l’usuari, ja que indica que el producte ha estat sotmès a un control.
• Grau de protecció contra els raigs ultraviolats tan elevat com sigui possible. 
• Absència de caires vius, rugositats, puntes sortints, etc.
• Neutralitat òptica, és a dir, absència de graduació.
• Fullet informatiu i etiqueta del fabricant o subministrador que ha de fer referència almenys a: 
  • Fabricant, distribuïdor o mandatari a la Unió Europea.
  • Característiques d’ús, és a dir, per a quin tipus de situació són adequades. 
  • Grau de protecció contra les radiacions ultraviolades i visibles. 
  • Advertències de riscos i restriccions d’ús.
  • Normes de seguretat i manteniment.

Els perills que poden ocasionar les ulleres de sol que no presenten el marcatge CE són:

• Poca durabilitat per la mala qualitat dels materials (muntura, cargols, lents, etc).
• Falta de filtre ultraviolat. La coloració fosca no té cap relació amb la presencia o absència d’aquest filtre, però sí que redueix la quantitat de llum que rep l’ull, augmenta la mida de la pupil·la i fa que hi penetrin més radiacions ultraviolades. 
• Graduacions residuals que degudes a l’ínfima qualitat dels materials utilitzats poden provocar mareig, visió doble, mals de cap, etc., símptomes que desapareixen immediatament després de treure’s les ulleres.
• Especial esment mereixen les ulleres infantils, ja que sovint l’infant no és conscient que el malestar que sent tingui relació amb el fet de portar ulleres de sol.  

Els consells per a la compra són:

• Abans de comprar unes ulleres de sol deixem-nos aconsellar pel nostre òptic diplomat, que és l’especialista que ens recomanarà les ulleres més adequades.
• Demanem i conservem la factura o el tiquet de compra, és la nostra garantia (2 anys). 
• És una garantia comprar en un comerç adherit al sistema arbitral de consum.