Aliments

 Legislació | Preguntes | Publicacions

Informació general (actualitzada a 11.07.2011)

1.  L'etiqueta
1.1.  Conceptes
2.  Els productes sense envasar
2.1.  La carn
2.2.  El peix
2.3.  La carn
2.4.  L'ou
2.4.1.  Categories de qualitat
2.4.2.  Els Ous de Categoria A o «ous frescos»: característiques, classificació, codi obligatori, etiquetatge i venda a granel
2.4.3.  Informació obligatòria que ha d’aparèixer als estoigs d’ous de la categoria A
2.4.4.  Etiquetatge facultatiu
2.5.  Pa
3.  Els productes envasats
3.1.  Oli
4.  Etiquetatges
4.1.  Productes ecològics
4.2.  Etiquetatge nutricional
4.3.  Plats preparats
4.4.  Productes congelats
4.5.  Begudes alcohòliques
4.6.  Aliments infantils
4.7.  Aliments funcionals
4.8.  Productes dietètics
4.9.  Productes làctics
4.10.  Productes per a celiacs i diabètics
5.  Consells pràctics a l'hora de comprar productes alimentaris
6.  Recomanacions per a la conservació i manipulació dels aliments
7.  Distintius d'origen i qualitat alimentària

És fonamental que estiguem ben informats sobre les condicions higièniques, el valor nutritiu, l'origen, la transformació, la composició, la manipulació i la conservació dels productes alimentaris, a més de conèixer els ingredients que formen una dieta equilibrada. L'etiqueta d'un aliment és normalment la primera font d'informació que ens arriba i hauria de proporcionar-nos unes dades mínimes que facilitessin la tria d'un producte o d'un altre.

1. L’etiqueta
Sabem llegir una etiqueta? Entenem què vol dir cada concepte (data de caducitat, lot)?
L'etiqueta dels aliments ha de recollir les indicacions, les marques de fàbrica o comercials, els dibuixos i els signes relacionats amb el producte alimentari, i ha d'estar col·locada a l’envàs.

Hi ha un aspecte principal: l'etiquetatge no ens ha d'induir a error. Les dades de les característiques del producte, l'origen, la composició, la forma d'obtenció i la caducitat han de ser molt clares. Per això, no es permet d'atribuir al producte alimentari propietats que no tingui, ni destacar-ne propietats especials, si tots els productes del seu tipus les tenen, les informacions de tipus preventiu, terapèutic o curatiu estan prohibides.

1.1. Conceptes

• Etiqueta: és la menció, indicació, marca de fàbrica o comercial, dibuixos o signes relacionats amb un producte alimentari que es troba en qualsevol envàs d’aliments.
• Denominació: ens diu què és el producte i el seu estat físic (cuit, en escabetx, en pols). La denominació pot venir donada per llei o per l’ús.
• Categoria comercial: grup en què es classifica l’aliment segons la seva qualitat (ex., coliflor extra).
• Ingredient: tota substància, inclosos els additius alimentaris, utilitzada en la fabricació o en la preparació d’un producte alimentari i que encara es troba present en el producte acabat o eventualment en la forma modificada. La llista d’ingredients ha d’indicar tots els components del producte en ordre decreixent.
  S’indicarà la quantitat d’un ingredient o d’una categoria d’ingredient utilitzada en la fabricació o preparació d’un producte alimentari sempre que:

a) L’ingredient o la categoria d'ingredient de què es tracti figuri en la denominació de venda o quan el consumidor l’associï a la seva denominació.
b) A l’etiqueta es destaqui l’ingredient o la categoria d’ingredient, mitjançant paraules, imatges o representacions gràfiques.
c) Quan l’ingredient o categoria d’ingredient sigui essencial per definir un producte alimentari o per diferenciar-lo d’altres productes amb els quals es pot confondre a causa de la seva denominació o del seu aspecte.

Tots els ingredients que indiquem a l’Annex V han d’indicar-se a l’etiqueta quan es troben en begudes amb un grau alcohòlic adquirit superior a l’1,2 per cent. Aquesta indicació ha d’incloure la paraula “conté” seguida del nom de l’ingredient o dels ingredients en qüestió. Es pot prescindir d’aquesta indicació quan l’ingredient figura ja amb el seu nom específic en la llista d’ingredients o en la denominació de venda de la beguda.

Qualsevol ingredient que s’utilitzi en la producció d’un producte alimentari que continuï present en el producte acabat, encara que sigui de manera modificada, i aparegui enumerat en l’Annex V o procedeixi d’ingredients enumerats a l’Annex V, s’ha d’indicar a l’etiqueta mitjançant una referència clara al nom d’aquest ingredient. Aquesta indicació no serà necessària si la denominació comercial del producte es refereix clarament a l’ingredient del qual es tracti.

Qualsevol substància que s’utilitzi en la producció d’un producte alimentari i que continuï present en el producte acabat, encara que de manera modificada, i que procedeixi dels ingredients enumerats a l’Annex V, serà considerada com a ingredient i s’indicarà a l’etiqueta mitjançant una referència clara al nom de l’ingredient del qual procedeix.

 Annex V (del Reial Decret 2220/2004  , de 26 de novembre, pel qual es modifica la norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, aprovada pel Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol).

• Cereals que continguin gluten (és a dir, blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut o les seves varietats híbrides) i productes derivats.
• Crustacis i productes a base de crustacis.
• Ous i productes a base d’ou.
• Peix i productes a base de peix.
• Cacauets i productes a base de cacauets.
• Soja i productes a base de soja.
• Llet i els seus derivats (inclosa la lactosa).
• Fruits de closca, és a dir, ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, castanyes de Pará, festucs, nous macadamia i nous d’Austràlia i productes derivats.
• Api i productes derivats.
• Mostassa i productes derivats.
• Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam.
• Anhídrid sulfurós i sulfits en concentracions superiors a 10mg/kg o 10 mg/litre expressat com SO2.

Els ingredients i substàncies que figuren a continuació resten exclosos de l'Annex V amb caràcter provisional, fins al 25 de novembre de 2007:

Ingredient: Cereals que contenen gluten

• Productes derivats exclosos provisionalment:
  • Xarops de glucosa a base de blat, inclosa la dextrosa (1).
  • Maltodextrines a base de blat (1).
  • Xarops de glucosa a base d' ordi.
  • Cereals utilitzats en destil·lats per a begudes espirituoses.

Ingredient:Ous

• Productes derivats exclosos provisionalment:
  • Lisozim (produït a partir de l'ou) utilitzat en el vi.
  • Albúmina (produïda a partir de l'ou) utilitzada com a agent clarificador del vi i la sidra.

Ingredient: Peix

• Productes derivats exclosos provisionalment:
  • Gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines o carotenoides i d’aromes.
  • Gelatina de peix o ictiocol·la utilitzada com a agent clarificador de la cervesa, la sidra i el vi.

Ingredient: Soja

• Productes derivats exclosos provisionalment:
  • Oli i greix de soja totalment refinats (1).
  • Tocoferols naturals barrejats (E306), D-alfa tocoferol natural, acetat de D-alfa tocoferol natural i succinat de D-alfa tocoferol natural derivats de la soja.
  • Fitosterols i èsters de fitosterol derivats d'olis vegetals de soja.
  • Èsters de fitostanol derivats de fitosterols d'oli de soja.

Ingredient: Llet

• Productes derivats exclosos provisionalment:
  • Sèrum utilitzat en destil·lats per a begudes espirituoses.
  • Lactiol.
  • Productes làctics (caseïna) utilitzats com a agents clarificadors de la sidra i el vi.

Ingredient: Fruits de closca

• Productes derivats exclosos provisionalment:
  • Fruits de closca utilitzats en destil·lats per a begudes espirituoses.
  • Fruits de closca (ametlles i nous) utilitzats com a aromatitzants en begudes espirituoses.

Ingredient: Api

• Productes derivats exclosos provisionalment:
  • Oli de fulla i llavor d'api.
  • Oleoresina de llavor d'api.

Ingredient: Mostassa

• Productes derivats exclosos provisionalment:
  • Oli de mostassa.
  • Oli de llavor de mostassa.
  • Oleoresina de llavor de mostassa.

(1) S'aplica també als productes derivats, en la mesura que sigui improbable que els processos als quals hagin estat sotmesos augmentin el nivell de l'al·lergització determinat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària pel que fa al producte del qual deriven.

(Fins el 25 de novembre de 2005 podien comercialitzar-se els productes alimentaris que compleixin la normativa però no s’ajustin a aquest Reial Decret 2220/2004  . Això no obstant, els productes etiquetats abans del 26 de novembre de 2005 i que no s’ajustin al Reial Decret 2220/2004 podran comercialitzar-se fins que s’esgotin les seves existències).

• Additius: els additius s’han d’incorporar a la llista d’ingredients. Són utilitzats per allargar la vida del producte i accentuar-ne les propietats: color, olor, sabor. Els additius poden ser: colorants (E-1…), conservants (E-2…), antioxidants (E-3…), estabilitzants i emulsionants (E-4…), edulcorants (E-4… i E-9…), potenciadors del sabor (E-6…) aromes i altres.
• Instruccions: només les trobarem als productes que necessiten una preparació especial.
• Lot: és el conjunt d’unitats d’un producte alimentari fabricat, produït o envasat en circumstàncies pràcticament idèntiques.
• Data de duració mínima: data fins a la qual el producte que volem té les seves propietats específiques sense alteració, sempre que la conservació de l’aliment sigui l’adequada. És una data orientativa.
• Data de caducitat: els aliments que pereixen ràpidament han de portar una data de caducitat que indica el moment a partir del qual ja no es pot consumir i s’ha de retirar del punt de venda.
• Pes net: és el pes real del producte, una vegada s’han eliminat els líquids de cobertura (olis, vinagres...). Poden haver-hi petites diferències entre la quantitat que consta a l’envàs i la del producte.
• Origen: lloc d’on prové el producte. És obligatori en els productes que no provenen d’algun país de la Unió Europea.
• Dades del fabricant: nom i direcció del fabricant, envasadora o importador.

Vegem com s’etiqueten els diferents tipus de productes:

2. Els productes sense envasar
L’etiqueta dels productes sense envasar i la dels productes que s'envasen en el mateix establiment ha d’indicar, almenys, el nom del producte, la categoria, la varietat, l'origen, el pes net (sense l’embolcall) i el preu per unitat de mesura (quilo, litre o dotzena, etc.).

La informació específica sobre els productes congelats la trobareu al punt 4.4. de l'apartat d'etiquetatges especials.

2.1. La carn

• Etiquetatge de la carn de vacum (vedella, vaca, bou, brau...):
• Etiquetatge de la carn a granel, informació obligatòria a la vista dels consumidors (al rètol, al cartell, a la pissarra...):
  • Número de referència o codi que ha de relacionar inequívocament la carn amb l’animal del què procedeix.
  • País de naixement (+)
  • País o països d’engreix (+)
  • País de sacrifici (+) i número d’autorització sanitària de l’escorxador
  • Número d’autorització de la sala de desfer (si la carn passa per aquesta sala)
  • Denominació del tipus de canal (vedella, vaca, bou, brau...)
  • Denominació de la peça (mitjana, filet, culata, pit, jarret, cap de mort...)
  • Preu per Kg
  • Els cartells d’informació general de caràcter fix han d’estar, almenys, en català.
• Etiquetatge de la carn envasada:
  • Número de referència o codi que ha de relacionar inequívocament la carn amb l’animal del què procedeix o número de lot.
  • País de naixement (+)
  • País d’engreix (+)
  • País de sacrifici (+) i número d’autorització sanitària de l’escorxador
  • Número d’autorització de la sala de desfer (si la carn passa per aquesta sala)
  • Denominació del tipus de canal (vedella, vaca, bou, brau...)
  • Denominació de la peça (mitjana, filet, culata, pit, jarret, cap de mort...)
  • Data de durada mínima o data de caducitat
  • Condicions especials de conservació
  • Preu per Kg
  • Pes i preu del paquet
  • Identificació del responsable comercial
  • Adreça
  • (+): en el cas que el naixement, l’engreix i el sacrifici siguin al mateix país, es poden substituir les tres referències per: “Origen:País”. En aquest cas també cal fer constar el número d’autorització de l’escorxador.

• Per a la carn picada de vacum, s’indicaran, almenys, les següents mencions:
  • Número de referència o codi que ha de relacionar inequívocament la carn amb l’animal del què procedeix.
  • País d’elaboració
  • País de sacrifici
  • País de naixement i engreix quan no coincideixin amb el país de producció o elaboració de la carn picada.
  • També per a la carn picada que contingui mescla de carn de vacum amb altres espècies animals, quan al contingut del carn de vacum sigui superior al 50%.

2.2. El peix

• Etiquetatge del peix a granel, fresc o congelat, informació obligatòria a la vista dels consumidors (al rètol, al cartell, a la pissarra ...):
  • Nom comercial de cadascuna de les espècies (rap, llenguado, sardina, tonyina...)
  • Forma d’obtenció o mètode de producció (pesca extractiva, pescat en aigües dolces, criat o aqüicultura, marisqueig)
  • Zona de captura o cria (Mar Mediterrà, Oceà Índic...)
  • Forma de presentació i/o tractament (eviscerat, amb cap, sense cap, filetejat, cuit, descongelat –en aquest cas indicant la data de caducitat-...)
  • Preu per Kg
  • Els cartells d’informació general de caràcter fix han d’estar, almenys, en català.
    
    Model d'etiqueta:
    
    
    
    
• Etiquetatge del peix envasat, fresc o congelat:
  • Nom comercial
  • Nom científic
  • Mètode de producció
  • Zona de captura
  • Forma de presentació (només per al fresc envasat)
  • Pes net
  • Data de durada mínima (per al congelat)
  • Data de caducitat (per al fresc)
  • Condicions de conservació
  • Només per als congelats: ha de constar la frase “No tornar a congelar un cop descongelat”.
  • Número de lot
  • Identificació del responsable comercial
  • Adreça
  • País d’origen (només per als procedents de tercers països)

2.3. Fruita i verdura
Per a la fruita i la verdura cal esmentar:

• el país i la zona d'origen
• el calibre, en alguns casos
• la categoria comercial
• el preu per quilo

2.4. L'ou

2.4.1. Categories de qualitat 
Els ous es classifiquen en les categories de qualitat següents: 

• Categoria A o "ous frescos": aptes per al consum humà directe. 
• Categoria B o "ous de segona qualitat o conservats", són els que no compleixen els requisits dels de la categoria A i únicament poden subministrar-se a empreses de la indústria alimentària autoritzades. 
• Categoria C o "ous classificats com a inferiors", destinats a la indústria d'alimentació humana.

Consells per a la preparació d'aliments amb ou (web de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària del Departament de Salut)

2.4.2. Els Ous de Categoria A o «ous frescos»: característiques, classificació, codi obligatori, etiquetatge i venda a granel
Els ous de la categoria A o "ous frescos" han de tenir les característiques mínimes següents: 

• Closca i cutícula: netes i intactes. 
• Cambra d’aire: una alçària fixa no superior a 6 mil·límetres; no obstant això, en el cas dels ous que es comercialitzen amb la menció "extra", no podrà ser superior a 4 mil·límetres. 
• Clara: transparent, sense taques, de consistència gelatinosa i exempta de matèries estranyes de qualsevol tipus. 
• Rovell: només visible a contraclaror com una ombra, sense contorn clarament discernible, que no se separi sensiblement del centre en sotmetre l’ou a un moviment de rotació i que estigui exempt de matèries estranyes de qualsevol tipus. 
• Germen: desenvolupament imperceptible. 
• Olor: absència d’olors estranyes.

Els ous de la categoria A o “ous frescos” es classifiquen segons el seu pes de la manera següent: 

• Supergrans o XL: de 73 grams o més. 
• Grans o L: entre 63 i 73 grams. 
• Mitjans o M: entre 53 i 63 grams. 
• Petits o S: menys de 53 grams.

Tots els ous de la categoria A o "ous frescos", envasats o a granel, blancs o rossos, aniran marcats amb un codi imprès i obligatori sobre la closca que expressi el sistema de cria, el país d’origen i el número distintiu del productor:

Per exemple: 3ES64010496 

• 1r. dígit: codi del sistema de cria: 
  • 0... ous de producció ecològica 
  • 1... ous de gallines camperoles 
  • 2... ous de gallines criades en sòl 
  • 3... ous de gallines criades en gàbia 
• 2n. i 3r. dígits: codi de l’Estat membre de la Unió Europea del qual procedeixen els ous (ES en cas d’Espanya). 
• Dígits següents: codi de la província (2 dígits), del municipi (3 dígits), de l’explotació o granja (la resta de dígits).

Un cop l’ou fresc ha estat seleccionat i classificat, es procedeix a envasar-lo i etiquetar-lo. Els embalatges hauran de ser resistents als cops, hauran d’estar secs, en bon estat de manteniment i neteja i fabricats amb materials adequats perquè els ous estiguin protegits d’olors estranyes i de possibles alteracions de la qualitat.

2.4.3. Informació obligatòria que ha d’aparèixer als estoigs d’ous de la categoria A 
D’acord amb el Reial decret 226/2008 , de 15 de febrer, pel qual es regulen les condicions d’aplicació de la normativa comunitària de comercialització d’ous, els estoigs d’ous de la categoria A han d’incloure l’explicació del codi del productor, la qual s’ha de fer mitjançant els punts següents (en resten exclosos els ous venuts directament al consumidor final pel productor al lloc mateix de producció o en un mercat públic local o els venuts per mitjà de la venda a domicili a la regió de producció): 

• Primer dígit: forma de cria de les gallines 
• Dues lletres següents: estat membre de producció 
• Resta de dígits: granja de producció

A l’estoig dels ous frescos també s’ha d'informar de:

• El nom o la raó social i l’adreça de l’empresa que hagi embalat o hagi manat embalar els ous
• El codi distintiu del centre d’embalatge
• La categoria de qualitat A "ous frescos"
• La classificació segons el pes (XL, L, M, S)
• El nombre d’ous envasats
• La data de consum preferent
• Les recomanacions de conservació 

2.4.4. Etiquetatge facultatiu 
A banda de l’etiquetatge obligatori, el Reial decret 226/2008 , de 15 de febrer, pel qual es regulen les condicions d’aplicació de la normativa comunitària de comercialització d’ous estableix la possibilitat d’incloure-hi un etiquetatge facultatiu.

En aquest sentit, per etiquetatge facultatiu s’entén totes aquelles indicacions addicionals diferents dels punts obligatoris previstos a la legislació vigent que es refereixin a determinades característiques o condicions de producció dels ous o de les gallines dels quals procedeixin.

Aquestes indicacions han de ser, en qualsevol cas, objectives i demostrables.

Amb tot, com a indicacions addicionals es poden fer servir les següents: 

• Quan les gallines ponedores es criïn en gàbies condicionades, que compleixin els requisits previstos a la normativa, la indicació del mètode de criança es pot completar amb l’expressió: "Gàbies condicionades". 
• Quan s’indiqui la data de posta, que ha de ser el primer dia del període de posta, la data de durada mínima s’ha de determinar a partir d’aquell dia i no ha de superar el termini de vint-i-vuit dies després de la posta, d’acord amb la norma. 
• Els estoigs que continguin ous de la categoria A poden portar la indicació addicional de qualitat "extra" o "extrafrescos" fins al novè dia després de la posta, d’acord amb la normativa. 
• Les indicacions relatives al sistema d’alimentació de les gallines ponedores, d’acord amb la normativa, s’han d'expressar de la manera següent: "alimentació basada en cereals" o "alimentació basada en...", seguida de la indicació del cereal concret.

2.5. Pa 

• El pa elaborat per al consum habitual en el dia es pot vendre sense envasar, però abans de lliurar-nos-el s’haurà d’embolicar obligatòriament amb els materials autoritzats, que no poden ser papers de diari, impresos, etc.
• Sempre s’ha de col·locar en prestatgeries, a cadascuna de les quals ha de figurar un rètol que indiqui, de manera clara i visible, la denominació del producte i el seu pes i preu corresponents. Aquestes han d’estar col·locades darrere el taulell i si el venedor ens cobra l’import de la mercaderia, en el moment de servir-nos-la ha d’utilitzar una protecció sanitàriament adequada.
• El pa i els productes derivats del pa destintats a ser venuts en règim d’autoservei s’han de presentar necessàriament envasats i etiquetats.
• Si el pa envasat no es ven en règim d’autoservei s’ha de col·locar en compartiments d’igual manera i amb la mateixa informació que el pa sense envasar. Així mateix, es prohibeix la venda de pa ratllat sense envasar.
• El personal que fabrica, distribueix i ven pa i pans especials ha d’estar en possessió del carnet sanitari individual en les condicions establertes per les disposicions vigents i té totalment prohibit: realitzar aquesta activitat simultàniament a qualsevol altra que pugui suposar una font de contaminació; menjar, fumar i mastegar xiclet o tabac als locals d’elaboració, distribució i venda; utilitzar roba de treball que no reuneixi les condicions de neteja reglamentàries i manipular les matèries primeres, masses o productes acabats amb les mans, sense haver-se rentat les mans prèviament amb cura.
• En concret, el personal dedicat al procés de fabricació està obligat a portar el cabell recollit correctament. El personal encarregat dels processos de distribució i venda no pot posar els recipients o les cistelles de pa, tant si contenen el producte com si estan buits, en contacte amb el sòl o a sobre dels mostradors.
• Tots els establiments que venguin pa sense envasar han d’exhibir en un lloc visible un cartell de 40 cm d’ample per 30 cm d’alt, com a mínim, amb el text següent: “El consumidor té dret a fer comprovar el pes de les peces de pa que vol comprar”, “El consumidor pot exigir i utilitzar els fulls de reclamació que aquest establiment té a la seva disposició”. Els establiments han de disposar d’una balança a la vista del públic per si desitgem comprovar el pes del producte.
• Queda prohibida totalment la venda ambulant i la venda domiciliària de pa i pans especials. Excepcionalment es permet la venda de pa des del vehicle transportador en els nuclis urbans on no existeix cap despatx de venda. L’entrega a domicili, previ encàrrec a l’establiment de venda autoritzat, s’ha de realitzar obligatòriament amb les peces de cada encàrrec totalment cobertes.

3. Els productes envasats 
L'etiqueta dels productes alimentaris envasats ha d'indicar, com a mínim:

• La denominació de venda del producte.
• Els ingredients en ordre decreixent dels seus pesos.
• El percentatge d'alcohol, si el seu volum supera l'1,2%.
• La data de duració mínima o data de caducitat dels productes molt peribles.
• El pes o la quantitat neta, en la majoria de productes envasats (l, cl, ml, kg i g...).
• Les condicions d'obtenció i de tractament del producte (si conté ingredients modificats genèticament o irradiats, productes envasats en atmosfera protectora...).
• Les condicions especials de conservació i utilització quan la seva indicació sigui necessària per tal que no s’alteri el producte.
• La manera de consumir el producte.
• La identificació del lot del producte.
• El país d'origen del producte, quan sigui de fora de la Unió Europea.
• La identificació de l'empresa - nom, raó social o denominació del fabricant o envasadora- o el d'un venedor establert a la Unió Europea - amb el seu domicili.
• En alguns productes, com ara la fruita envasada, s'ha d'indicar el número de registre sanitari de l'envasador.
• El codi dels additius. Els additius han d’estar indicats en la llista d’ingredients: obligatòriament amb el nom de la categoria, seguit del seu nom específic o del seu número E, que permet al consumidor identificar-los a l’etiqueta. Podeu consultar el web de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària  .
• Els productes catalans amb Denominació d'Origen Protegida, Denominacions Geogràfiques, Indicacions Geogràfiques Protegides i Marques de Qualitat que han d'estar, com a mínim, en català.

3.1. Oli 

• L’oli sempre s’ha de vendre etiquetat i envasat.
• La venda a doll és una pràctica prohibida.
• Sempre s'hi ha d’indicar l’origen: oli d’oliva, oli de gira-sol, etc.
• No és obligatori indicar el grau d’acidesa, però si es fa, també s’han d’incloure les indicacions de l’índex de peròxids, el contingut de ceres i l’absorbència a l’ultraviolat.
• Totes aquestes indicacions han d’aparèixer en un mateix camp visual.

4. Etiquetatges especials 

4.1. Productes ecològics 
Els productes ecològics són aquells que provenen de les explotacions que segueixen la normativa ecològica autoritzada per cada comunitat autònoma. En la seva elaboració no s’han fet servir productes químics. Per saber si realment comprem productes que provenen de l’agricultura o ramaderia ecològica ens hem de fixar en l’etiquetatge.
Pel que fa a la producció agrària ecològica, des de l’1 de juliol de 2010 obligatòriament hi haurà d’aparèixer l’etiqueta ecològica de la Unió Europea “EUROFULLA” i, a Catalunya, haurà d’anar acompanyada del segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). S’ha de tenir en compte que hi haurà un període de dos anys de transició (fins l’1.7.2012) per permetre la seva introducció en els envasos existents.
Els productes hauran de portar el nom de l’últim operador que el va gestionar, ja sigui el productor, el transformador o el venedor, així com el nom i el codi de l’organisme d’inspecció i certificació. Es pretén així garantir que els consumidors rebin aliments d’alta qualitat que protegeixen el medi ambient, la biodiversitat i el benestar animal.

4.2. Etiquetatge nutricional 
La informació nutricional és voluntària, excepte quan l'etiqueta inclou un missatge sobre propietats nutritives o saludables de l'aliment, com ara "font de fibra", "sense sal", "valor energètic reduït", "enriquits amb calci”, etc.
Aquest tipus d’etiquetatge fa referència al valor energètic i als nutrients següents:

1. Valor energètic, expressat en quilocalories o quilojoules.
2. Proteïnes: les fonts principals són la carn, el peix, els ous, la llet i derivats i els llegums.
3. Hidrats de carboni (els sucres i els midons).
4. Greixos (saturats, monoinsaturats, poliinsaturats, colesterol).
5. Fibra: les fonts principals són els llegums, les fruites, les verdures i els productes integrals.
6. Vitamines i minerals (vitamina A, àcid fòlic, calci, ferro).

La informació s'ha de presentar per 100 grams o per 100 mil·lilitres de producte, si bé també es pot presentar per porció. La informació sobre vitamines i sals minerals s'ha d'expressar en el percentatge de les quantitats diàries recomanables (QDR) que proporcionen 100 grams o 100 mil·lilitres o porció de producte, que és la quantitat que una persona adulta ha de consumir al dia per mantenir un bon estat de salut.
 
Per a més informació, podeu descarregar-vos el fulletó: "En què pot ajudar-nos  la informació nutricional?"
 
 
El Reglament (CE) núm. 1924/2006  del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, que comença a aplicar-se a partir de l'1 de juliol a tota la Unió Europea, prohibeix les declaracions nutricionals i de propietats saludables que incitin les persones  consumidores a comprar un producte i que siguin falses, enganyoses o no estiguin científicament comprovades. El seu 'objectiu és protegir millor la salut i els drets dels consumidors.
 
La legislació sobre les declaracions nutricionals i de propietats saludables protegeix les  persones consumidors al prohibir tota la informació:

• falsa, ambigua o enganyosa (per exemple, que atribueixi propietats medicinals al producte sense raó o sense que s'hagin demostrat científicament).
• que doni lloc a dubtes sobre la seguretat o l'adequació nutricional d'altres aliments (publicitat comparativa).
• que encoratgi o aprovi el consum excessiu d'un aliment.
• que inciti al consum d'un producte afirmant, suggerint o donant a entendre que una alimentació equilibrada no proporciona tots els nutrients necessaris.
• que es refereixi a canvis en les funcions corporals que poguessin crear alarma en la persona  consumidora. 

Per a més informació:

• Agència Catalana de Seguretat Alimentària .

4.3. Plats preparats 
A causa del nostre ritme de vida cada vegada consumim més productes preparats que només hem d’escalfar per consumir-los.

Si són plats preparats envasats, a més de les dades generals de tot producte envasat, l'etiqueta ha d’indicar:

• Denominació del producte, que sol ser el nom consagrat, per ex., Fabada asturiana.
• Si es tracta d’un plat cuinat o precuinat, ja que la preparació abans de menjar-lo varia.
• Les instruccions d’ús, que són obligatòries, així com el pes del producte.

Si no estan envasats, hem de saber que hi ha unes normes a seguir:

• Mai no hem de comprar plats preparats que estiguin a temperatura ambient.
• Els plats preparats congelats han d’estar a -18º C.
• Compri aquests productes en l’últim moment.

4.4. Productes congelats 
Aquests productes, a més de totes les indicacions generals dels productes envasats, han de tenir una taula que indiqui el temps de conservació de l’aliment en funció de la potència del congelador. També s'han d'incloure les al·legacions:

• Mantenir a temperatura inferior a -18º C.
• No tornar a congelar una vegada descongelat.

L’etiquetatge dels productes alimentaris congelats que es presenten sense envasar ha d’indicar, a més de les indicacions obligatòries:

• El preu per quilogram de pes net.
• El preu per quilogram de pes net escorregut.
• El percentatge de setinat. Els productes que tinguin un percentatge de setinat inferior al 5% no cal que ho indiquin.

La informació anterior ha de figurar retolada en etiquetes, cartells o taulers col·locats en un lloc de venda, a sobre o a prop del producte.

4.5. Begudes alcohòliques 

• El grau alcohòlic es refereix a la quantitat d’alcohol expressada en volum, p. ex. 10%vol. Si el grau alcohòlic és superior a 10º, no és obligatori indicar la data de duració mínima.
• Els establiments on s’expedeixen begudes alcohòliques han de tenir fixat, en lloc perfectament visible, un rètol amb el missatge: “No es permet la venda ni el subministrament de begudes alcohòliques de cap mena a menors de 18 anys”. Aquest rètol ha de tenir un format mínim de 30 cm d’ample, 21 cm d’alt i 2 mm de gruix i les lletres han de ser de caixa alta, 63 punts.
• Les màquines automàtiques que expedeixen begudes alcohòliques han de tenir fixat en la superfície frontal i en lloc perfectament visible un rètol adhesiu amb el següent missatge: “Es prohibeix fer ús de la màquina per a l’adquisició de begudes alcohòliques a menors de 18 anys”. Aquest rètol ha de tenir un format mínim de 20 cm d’ample, 10 cm d’alt i les lletres han de ser de caixa alta, 36 punts.
• Aquests rètols han de ser redactats almenys en català.

4.6. Aliments infantils 
La llei regula en aquest apartat els aliments destinats a infants menors de 3 anys, i diferencia els lactants (de 0 a 12 mesos) dels infants de curta edat (d’1 any a 3 anys). Quan parlem de llets preparades, siguin per a lactants o de continuació, hem de saber que s’hi ha d’indicar obligatòriament l’advertència que “la llet materna és superior” o similar.

Tots els aliments destinats a infants, a més, han d’indicar molt clarament l’edat a partir de la qual s’han de consumir i les instruccions de conservació. I tots han de portar obligatòriament l’etiquetatge nutricional.

4.7. Aliments funcionals 

• Aquests aliments es caracteritzen perquè se’ls ha afegit alguna substància que en principi no tenien: fibra, vitamines, etc.
• Per poder posar-los en el mercat, abans s’han d’haver realitzat estudis científics que en demostrin els beneficis.
• Aquests aliments tenen l’obligació de portar l’etiquetatge nutricional.
• A més, no poden indicar que tenen propietats de prevenció, tractament o curació de malalties.

4.8. Productes dietètics 
Han de tenir l’etiquetatge nutricional.

4.9. Productes làctics 
Quan comprem un producte on consta la denominació “llet”, hem de saber que sempre és llet de vaca, ja que si prové d’un altre animal ho ha d’especificar (p. ex. llet d’ovella).
Els productes làctics sempre han de portar data de caducitat.

4.10. Productes per a celíacs i diabètics 
La Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l'Associació de Diabètics de Catalunya i l'Associació Catalana de Celíacs, promou un pacte de col·laboració que té l’objectiu de millorar la informació de l'etiquetatge dels productes alimentaris.

Com a conseqüència d'aquest pacte, la Generalitat ha registrat un model d'etiqueta que indica si la composició nutricional dels productes alimentaris conté la informació bàsica que necessiten els diabètics, i adverteix si l'aliment conté gluten, una proteïna que no toleren els celíacs.

Diverses empreses de distribució d'aliments han signat un conveni d'adhesió a aquest pacte amb el qual es comprometen a incloure aquesta informació en els seus productes.

Logotip per identificar que existeix informació nutricional per a persones diabètiques (info nutricional)
De fàcil aplicació a qualsevol producte alimentari, és un punt de referència que podrem veure ràpidament, si el producte disposa d’informació detallada sobre la composició. Aquest identificador vol afavorir que ens acostumem a llegir la composició dels productes per a una millor cultura dietètica. No s’hi especifiquen els hidrats de carboni ni les quantitats. És només un advertiment que hi ha la descripció dels components del producte.

Per a una millor aplicació d’acord amb les característiques de l’embalatge, es donen dues opcions: vertical i horitzontal.

Versió vertical
Aquesta aplicació es caracteritza perquè surten l’espiga completa i la paraula “gluten” a sota, incorporada al dibuix.


Versió horitzontal
Aquesta aplicació es fa servir en els casos en què no sigui possibe aplicar l’altra versió. Apareix la paraula “gluten” seguida de dos punts i l’espiga.

	Versió vertical Aquesta aplicació es caracteritza perquè surten l’espiga completa i la paraula “gluten” a sota, incorporada al dibuix.
	Versió horitzontal Aquesta aplicació es fa servir en els casos en què no sigui possibe aplicar l’altra versió. Apareix la paraula “gluten” seguida de dos punts i l’espiga.

Podem obtenir més informació en aquest mateix web: Etiquetatge d'aliments per a celíacs i diabètics.

5. Consells pràctics a l’hora de comprar productes alimentaris 

• Els aliments no envasats han d'estar fora de l'abast del públic o protegits per vitrines, sobretot aquells que no es puguin rentar o coure abans de consumir-los.
• Els aliments congelats i els refrigerats cal obtenir-los directament de les instal·lacions frigorífiques, o bé de les d'emmagatzematge o les d'exposició.
• Els aliments que es consumeixen sense coure (formatge, pernil i xarcuteria en general) no s'han de tocar amb les mans.
• Els embolcalls, així com les caixes i les bosses que estiguin en contacte amb els aliments, han d'ésser de materials nous i nets.
• Les llaunes de conserva no han d'estar rovellades ni inflades.
• Els bolets han de ser tendres, sencers i classificats per espècies.
• La carn en canal (sencera, tallada per la meitat o a quarts), les peces senceres d'aviram i els conills cal que portin la marca sanitària que n’acredita la procedència i el reconeixement sanitari.
• La carn ha d'ésser picada davant nostre, o bé envasada amb la indicació de les dates d'elaboració i caducitat.
• Els musclos, les cloïsses, les ostres, etc., han d'arribar envasats al punt de venda i correctament identificats perquè en puguem conèixer l’origen. Cal rebutjar-ne els que estiguin oberts, ja que només són vius quan les valves estan closes.
• Els derivats làctics (mantega, nata, iogurts, batuts, cremes i formatge ratllat) s'han d'adquirir envasats, etiquetats i refrigerats.
• L'oli cal adquirir-lo envasat, etiquetat i precintat. No el compreu a doll.
• Compreu els ous ben nets i sense cap esquerda.
• Les etiquetes dels aliments envasats, fins i tot els denominats artesans o típics, han de contenir la informació següent:
  • Nom del producte.
  • Naturalesa del producte.
  • Nom i adreça del fabricant.
  • Llista de tots els ingredients.
  • Volum o pes.
  • Data de duració màxima.
  • Forma de conservació.

6. Recomanacions per a la conservació i manipulació dels aliments 
Hi ha un seguit de recomanacions que hem de tenir en compte a l’establiment on realitzem la compra i a casa:

• Als establiments, els productes refrigerats han d'estar entre 7º C i 8º C, i els productes més sensibles, com la carn picada o els pastissos de nata o crema, entre 2º C i 4º C.
• És aconsellable que agafem els congelats al final de la compra.
• No hem de consumir cap aliment després de la data de caducitat; també hem de respectar les dates de consum preferent.
• Hem de conservar la carn, el peix i els plats preparats a la part més freda del frigorífic i hem d’anar amb compte que no vessin cap líquid a sobre dels altres aliments.
• Hem de consumir la carn en tres o quatre dies, però si és picada és millor que la gastem en un o dos dies.
• No hem de congelar els aliments congelats dues vegades.
• Hem de rentar amb cura la fruita i la verdura, abans de menjar-nos-la o cuinar-la.
• Els frigorífics i els congeladors han de permetre que l’aire fred hi circuli, per tant no han d'estar gaire plens.
• Hem de conservar les salses el mínim temps possible i sempre refrigerades.
• Hem de netejar bé els estris de cuina que hagin estat en contacte amb aliments crus abans de fer-los servir amb altres aliments.
• Els aliments que es guarden als armaris han d'estar separats dels productes de neteja.

7. Distintius d’origen i qualitat alimentària 

	Denominació d'Origen Protegida (DOP) La Denominació d'Origen Protegida (DOP) d'un producte agroalimentari és la denominació geogràfica d'una regió o d'una localitat que serveix per designar un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament (o essencialment) al medi geogràfic on es produeix, compresos els factors naturals i els factors humans. La producció, l'elaboració i la transformació del producte s'han de realitzar a la zona geogràfica delimitada.
	Indicació Geogràfica Protegida (IGP) La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) d'un producte agroalimentari és la denominació geogràfica d'una regió o un lloc determinats que serveix per designar un producte agrícola i alimentari originari d'aquest lloc concret, que té una qualitat determinada, la reputació i producció i/o transformació i/o elaboració del qual es realitzen en aquesta zona geogràfica delimitada.
	Marques de qualitat La Marca Q és una marca creada i registrada pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural que s'atorga als productes agroalimentaris de qualitat que presenten unes característiques diferencials respecte d'altres productes semblants. Tant les característiques com els controls a realitzar sobre aquests aliments estan reglats per la normativa.
	Especialitat tradicional garantida (ETG) L’Especialitat Tradicional Garantida (ETG) és una certificació de característiques específiques que reconeix, mitjançant un registre, un producte agroalimentari que presenta alguna de les característiques següents: s'ha obtingut a partir de matèries primeres tradicionals, o té una composició tradicional, o s'ha obtingut mitjançant un mètode de producció o transformació de tipus tradicional.
Denominacions d'origen de vins La Denominació d'Origen garanteix l'origen geogràfic i també la qualitat del vi, que el vi s’ha elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques vitícoles, enològiques i d'envelliment prèviament establertes.
Denominacions geogràfiques La Denominació Geogràfica (DG) és un reconeixement comunitari per a les begudes espirituoses que s'elaboren en la zona geogràfica que els dóna el nom i de la qual obtenen el caràcter i les qualitats definitives.

Per més informació, consulteu el web del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: “Distintius d’origen i qualitat alimentària” .