Serveis financers

Legislació | Preguntes | Publicacions

Informació general (actualitzada a 30.06.2011)

1.  Introducció
2.  Tipologia de les entitats de crèdit
2.1.  L’Institut de crèdit Oficial
2.2.  Els bancs
2.3.  Les Caixes d’Estalvi i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi
2.4.  Les Cooperatives de crèdit
2.5.  Els Establiments financers de crèdit
3.  Aspectes comuns a les entitats de crèdit
4.  El contracte bancari
5.  Els contractes bancaris com a contractes d’adhesió
6.  Tipus d’operacions bancàries
6.1.  El compte corrent
6.2.  El dipòsit bancari
6.3.  El préstec bancari
6.3.1.  Obligacions de l’entitat de crèdit
6.3.2.  Obligacions del client
6.3.3.  Causes d’extinció del préstec
6.4.  L’obertura de crèdit
6.4.1.  Diferències amb el contracte de préstec
6.4.2.  Obligacions de l’entitat de crèdit
6.4.3.  Obligacions del client
6.4.4.  Extinció del contracte
6.5.  Garanties associades al préstec
6.5.1.  La fiança
6.5.2.  La Hipoteca
6.5.2.1.  Referència a la hipoteca immobiliària
6.5.2.2.  Abans de la contractació
6.5.2.3.  L’oferta vinculant
6.5.2.4.  El document contractual
6.6.  El descompte bancari
6.6.1.  Tipus de descompte
6.6.2.  Obligacions de l’entitat
6.6.3.  Obligacions del client
6.7.  Les targetes bancàries
6.7.1.  Concepte
6.7.2.  Tipus de targetes
6.7.3.  Funcionament de les targetes
6.7.3.1.  Obligacions del titular de la targeta
6.7.3.2.  Obligacions de l'emissor de la targeta
6.7.3.3.  Obligacions dels establiments adherits
6.7.3.4.  Extinció del contracte
7.  Els interessos i les comissions de les operacions bancàries
7.1.  Requisits que han de complir els interessos
7.2.  Requisits que han de complir les comissions
7.3.  Obligacions d’informació que s’imposen a les entitats de crèdit titulars de caixers automàtics
7.4.  Obligacions d’informació imposades a les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya
8.  El registre d’impagats
8.1.  Concepte
8.2.  Drets que tenim enfront al titular del fitxer
8.3.  Exercici del dret de rectificació i cancel·lació
8.4.  Central d’Informació de Riscos (CIR)
9.  Les vies de reclamació
9.1.  El Departament o Servei especialitzat d’Atenció al Client. El Defensor del Client
9.2.  Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers
10.  El crèdit al consum
10.1.  Concepte
10.2.  Subjectes
10.3.  Contractes exclosos de la llei
10.4.  Requisits abans de contractar
10.5.  El document contractual
10.6.  Contractes vinculats a l’obtenció d’un crèdit
11.  El crèdit ràpid
11.1.  Què és un crèdit ràpid?
12.  El reagrupament de crèdits
12.1.  Què és el reagrupament de crèdits?
12.2.  Qui ofereix aquesta opció financera?
12.3.  Informem-nos abans de les característiques i del veritable cost de concentració
12.4.  Recomanacions
13.  La comercialització a distància de serveis financers
13.1.  Informació prèvia al contracte
13.1.1.  La persona proveïdora
13.1.2.  El servei financer
13.1.3.  El contracte a distància
13.1.4.  Els mitjans de reclamació i d’indemnització
13.2.  Comunicació a través de telefonia vocal
13.3.  Comunicació de les condicions contractuals i de la informació prèvia
13.4.  Dret de desistiment
13.5.  Pagament del servei prestat abans del desistiment
13.6.  Pagament mitjançant targeta
13.7.  Serveis no sol·licitats
14.  La protecció de l’inversor
15.  Garantía dels dipòsits
15.1.  Què són i perquè serveixen
15.2.  Quins fons de garantia existeixen
15.3.  Quines entitats estan adherides
15.4.  Com es financen
15.5.  Estan garantits els estalvis dipositats en una entitat? Fins quina quantitat?
15.6.  Serveis no sol·licitats
15.7.  Estan obligades les entitats espanyoles a estar adherides al Fons de Garantia de Dipòsits? I les entitats estrangeres que operen a Espanya? Qui respon dels estalvis dipositats en una sucursal estrangera?

1. Introducció
El sistema financer espanyol està constituït per tres grans sectors:

• El mercat de crèdit
• El mercat de valors
• El mercat de les assegurances privades
• El mercat de crèdit és el que es dedica a l’activitat bancària.

El mercat de crèdit és el que es dedica a l’activitat bancària.

L’activitat bancària es caracteritza per la interposició de les entitats de crèdit entre les persones que dipositen fons i aquelles que necessiten finançament, actuant d’aquesta manera com a intermediàries.

Així doncs, les entitats de crèdit , per una banda, capten l’estalvi oferint la seva pròpia solvència i garantia a l’estalviador, i per altra, ofereixen liquiditat, és a dir, la possibilitat de la recuperació immediata dels fons.
Els serveis bancaris s'utilitzen principalment per dipositar i rendibilitzar els estalvis, finançar adquisicions, i demanar préstecs personals i hipotecaris.

2. Tipologia de les entitats de crèdit Es considera que són entitats de crèdit :

2.1. L’Institut de crèdit Oficial
És una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda que té com a objectiu promoure les activitats econòmiques que contribueixin al creixement i a la millora de la distribució de la riquesa nacional, i en especial, aquelles que per la seva transcendència social, cultural, innovadora o ecològica, mereixen una atenció prioritària.

2.2. Els bancs
La principal peculiaritat dels bancs és que forçosament s’han de constituir com a Societat Anònima. Als alts càrrecs de la banca se’ls exigeixen tres requisits que són comprovats pel Banc d’Espanya: honorabilitat, aptitud i independència.

2.3. Les Caixes d’Estalvi i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi
Tenen una estructura jurídica de fundació. Exerceixen la mateixa activitat que els bancs, però, a diferència d’aquests no tenen accionistes, doncs el seu capital fundacional és aportat per una sèrie de promotors que no pretenen obtenir un benefici sinó realitzar una finalitat social.

2.4. Les Cooperatives de crèdit
Tal com el seu nom indica tenen l’estructura jurídica de cooperativa. El seu objectiu principal és servir les necessitats financeres dels seus socis i de tercers mitjançant l’exercici de les activitats pròpies de les entitats de crèdit .

Com a exemples de cooperatives de crèdit trobem les Caixes Rurals, La Caixa d’Advocats, la Caixa d’Arquitectes, entre d’altres.

2.5. Els Establiments financers de crèdit 
Es caracteritzen per què no poden captar fons reemborsables del públic, per tant la seva activitat està limitada a:

• Préstecs i credits, incloent-hi el crèdit al consum, crèdit hipotecari i finançament de transaccions comercials.
• Factoring
• Leasing
• Emissió i gestió de targetes de crèdit
• Concessió d’avals i garanties

3. Aspectes comuns a les entitats de crèdit 
Com hem vist cada una de les entitats de crèdit té particularitats que la diferencien de la resta, però també tenen una sèrie d’aspectes comuns:

• Tota entitat de crèdit , per constituir-se, requereix l’autorització del Ministeri d’Economia i Hisenda i la inscripció en un registre especial d’entitats de crèdit que porta el Banc d’Espanya.
• Per obtenir l’autorització han de complir els requisits següents:
  • Capital mínim, que variarà, segons cada entitat.
  • Limitació estatutària de l’objecte social a les activitats pròpies de les entitats de crèdit .
  • Comptar amb administradors que tinguin honorabilitat i experiència.
  • Necessitat de comptar amb una bona organització administrativa i comptable i amb procediments de control intern adequats que garanteixin una gestió sana i prudent de l’entitat.
  • Idoneïtat de les persones que hagin de tenir una participació significativa a l’entitat de crèdit .
• La inscripció en el registre del Banc d’Espanya, s’ha de comunicar a la Comissió de la Unió Europea i publicar-se en el Butlletí Oficial de l'Estat.
• Les entitats de crèdit poden cessar l’activitat pels següents motius:
  • Per revocació de l’autorització administrativa decretada pel Consell de Ministres per una de les causes següents:
    I. Com a sanció.
    II. Per exclusió del Fons de Garantia de Dipòsits al qual pertanyi l’entitat.
    III. Quan l’entitat de crèdit no garanteixi la seguretat dels fons que li han estat confiats.
  • De forma voluntària.
  • Com a conseqüència d’un procediment concursal que finalitzi amb la liquidació i extinció de l’entitat.
• L’organisme encarregat de supervisar, inspeccionar i instruir expedients administratius sancionadors a les entitats de crèdit és el Banc d’Espanya.

4. El contracte bancari 
Quan acudim a una entitat de crèdit ja sigui amb la intenció d’obrir un compte corrent, sol·licitar una targeta de crèdit o demanar un préstec ho haurem de fer mitjançant la signatura d’un contracte.

Els contractes bancaris es caracteritzen per:

• a. Són contractes basats en la confiança entre el client i l’entitat de crèdit .
• Són contractes d’adhesió que es formalitzen en formularis impresos als quals els clients s’adhereixen sense poder discutir la major part de les seves clàusules, ja que aquestes, venen predeterminades per l’entitat de crèdit .
• Els contractes bancaris meriten normalment uns interessos o unes comissions bé a favor del banc, bé a favor del client. Normalment els interessos que rep el banc són més elevats que els del client, beneficiant-se de la diferència.

Els contractes bancaris es poden classificar com a:

Contractes actius: Quan és el banc que concedeix crèdit al client (p.ex. el préstec).

Contractes passius: Quan és el client qui concedeix crèdit al banc (p.ex. el dipòsit).

Contractes neutres: Quan els bancs presten serveis als seus clients que no suposen ni l’obtenció ni la concessió de crèdit (p.ex. el servei de lloguer de caixes de seguretat).

 

5. Els contractes bancaris com a contractes d’adhesió 
El fet que el contracte bancari sigui un contracte d’adhesió on les clàusules venen imposades per l’entitat, significa que el consumidor no té opció de negociar les condicions generals i per tant les úniques alternatives que té és acceptar tot el contracte en bloc o desistir i no contractar. Això fa que el consumidor estigui en una posició de desavantatge respecte a l’entitat financera i per tant necessita d’una major protecció com a part dèbil de la relació contractual.

La protecció al consumidor es configura de la següent manera:

Control de la Publicitat

L’obligació d’informació està directament dirigida a transmetre al consumidor el coneixement necessari per prestar un consentiment decidit. L’objectiu de la publicitat, en canvi, no és transmetre coneixement sinó motivar la contractació.
Tenint en compte que en la majoria d’ocasions és la publicitat la que promou la contractació, ens trobem que aquesta publicitat es troba sotmesa a diverses normes que la regulen per tal de garantir la protecció al consumidor.

La Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, exigeix a l’informador que al realitzar l’oferta, promoció o publicitat s’ha d’ajustar a les característiques del producte que pretén que sigui adquirit pel consumidor i configura l’activitat publicitària com una veritable oferta de contracte, ja que ofereix al consumidor la possibilitat d’exigir el contingut de l’oferta publicitària.

La Llei General de la Publicitat declara com a il·lícita: 

• La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri valors i drets reconeguts en la Constitució.
• La publicitat enganyosa.
• La publicitat deslleial
• La publicitat subliminar
• La publicitat que infringeixi el que disposa la normativa que regula la publicitat de determinats productes, béns, activitats o serveis.
• També existeixen normes específiques que regulen la publicitat de l’activitat bancària (p.ex. la norma que obliga a la constància de la taxa anual equivalent quan es fa publicitat d’un crèdit al consum). 

Si partim que mitjançant el control de la publicitat es pot tutelar al consumidor, és necessari posar aquest control en relació amb l’exigència d’un dret a ser informat de forma veraç i objectiva.

El Dret a la Informació

A diferència de la publicitat que és opcional, la informació és una obligació que s’imposa a l’empresari i per tant, en contrapartida, és un dret del consumidor.

La Llei General per a la Defensa del Consumidor i Usuari estableix com a bàsic el dret a la informació. Aquest dret es manifesta en una doble vessant:

• Fase precontractual: Es persegueix protegir el consentiment del consumidor. La informació en aquesta fase es pot classificar en dos grups:
  I. La que es refereix a la prestació objecte del contracte.
  II. La que es refereix al preu i a les condicions jurídiques i econòmiques d’adquisició del producte.
  
• Fase d’execució del contracte: Un cop efectuat el contracte el consumidor ha de tenir la màxima informació sobre producte o servei contractat.
  Per al que fa a les normes de disciplina bancària imposen les següents obligacions:
  I. Els contractes s’han de formalitzar per escrit, i han de reflectir de forma explícita i amb la necessària claredat els compromisos contrets per les parts.
  II. S’ha d’entregar al client un exemplar del contracte, degudament subscrit per l’entitat.
  III. Les entitats han de comunicar als seus clients, qualsevol condició relativa a les seves operacions actives i passives.

S’intenta garantir que els clients puguin accedir a una informació suficient sobre els termes de la relació contractual que els uneix amb l’entitat.

6. Tipus d’operacions bancàries 

6.1. El compte corrent 
Mitjançant el contracte de compte corrent el banc, s’obliga a realitzar una gestió de cobraments i pagaments per compte del client, assumint una obligació de gestió directa del mateix amb el deure de complir les ordres del client sempre que siguin les normals de l’activitat bancària.

El contingut contractual es regula detalladament en el contracte d’adhesió preparat per la mateixa entitat de crèdit , per tant, s’haurà de tenir en compte la normativa de protecció al client o usuari dels serveis bancaris.
Poden ser titulars d’un compte corrent tots aquells que tinguin capacitat jurídica general, estant obligat el banc a comprovar la identitat de la persona, ja sigui física o jurídica, que sol·liciti l’obertura d’un compte corrent.

Els que no posseeixen la necessària capacitat d’obrar, hauran d’actuar a través dels seus representants legals o tutors.

Del contracte de compte corrent es deriven unes obligacions que ha de complir l’entitat i unes altres que ha de complir el titular:

Obligacions de l’entitat

• Té l’obligació de dur a terme la gestió directa del compte corrent.
• Ha de fer efectives les ordres de cobrament i de pagaments a tercers que li encarregui el client (sempre que s’hagin efectuat de la forma pactada o siguin les normals de l’activitat bancària).
• Ha de comprovar la signatura del client en el cobrament de xecs.
• Ha d’informar periòdicament al client sobre els moviments del compte corrent, i expedir extractes i comunicar el saldo del compte cada cop que aquest ho sol·liciti.
  

Obligacions del client

• Ha de disposar de fons per tal que l’entitat pugui fer front a les ordres de pagament. Si malgrat no tenir fons, l’entitat decideix assumir els pagaments, ens trobarem amb una situació de descobert, amb cobrament d’interessos i comissions per part de l’entitat.
• Ha de pagar les comissions establertes a les tarifes que l’entitat de crèdit ha fet públiques.
• Té l’obligació de conservar amb diligència el talonari de xecs que li ha entregat l’entitat de crèdit i comunicar de forma immediata la seva pèrdua o robatori.

Si no està d’acord amb alguna de les operacions anotades en el compte, ho ha de comunicar a l’entitat dins el termini que s’hagi pactat en el contracte. 

 

6.2. El dipòsit bancari 
Pel contracte de dipòsit, el banc rep del client una suma de diners de la que el banc pot disposar, però que ha de custodiar i restituir en la forma pactada, rebent el client una retribució que el banc paga en forma d’interessos.

Els dipòsits es classifiquen en:

• Dipòsits a la vista: Es caracteritzen per què el client té la facultat de demanar la devolució immediata de la totalitat o d’una part dels diners dipositats en l’entitat de crèdit . El tipus d’interès que s’aplica en aquest tipus de dipòsits sol ser molt baix.
  
• Dipòsits a termini o a termini fix: El client pot sol·licitar la devolució dels diners un cop transcorregut un determinat període de temps que constarà en el contracte. L’interès aplicable dependrà de la major o menor durada del termini pactat. Se sol preveure, però, la possibilitat d’obtenir de forma anticipada el capital, amb penalització dels interessos pactats. 

6.3. El préstec bancari 
Mitjançant aquest contracte, el banc entrega una suma de diners determinada, obligant-se la persona que la rep a restituir-la en el termini o terminis convinguts. A canvi, haurà de pagar uns interessos i unes comissions a l’entitat de crèdit .

6.3.1. Obligacions de l’entitat de crèdit 
Entregar el capital en el moment i en el lloc acordats.

El contracte s’ha de fer per escrit i se n’ha d’entregar una còpia al consumidor o usuari i ha de contenir les mencions següents:

No pot exigir a l’usuari altres despeses i prestacions derivades del préstec que no siguin les pactades.
No pot reclamar les quotes d’amortització del préstec amb els seus corresponents interessos abans que hagin vençut.

6.3.2. Obligacions del client

• Restituir el capital que l’entitat de crèdit li ha deixat en préstec.
• Pagar els interessos que s’han pactat en el contracte.
• pagar les comissions pactades en el contracte que poden ser:
  • Comissió d’obertura
  • Comissió per cancel·lació anticipada del préstec
  • Comissió per reclamació de posicions deutores
• Subministrar al banc determinada informació financera i patrimonial, tant en la fase prèvia a la concessió del préstec, com durant la seva vigència.

 

6.3.3. Causes d’extinció del préstec

• Per compliment regular de les obligacions del prestatari.
• Venciment anticipat per part del client: El client avança el pagament de tot o part del capital pendent a canvi d’abonar una comissió per amortització.
• Venciment anticipat per part del banc: Quan hi ha incompliment de les obligacions de pagament.

 

6.4. L’obertura de crèdit 
Mitjançant aquest contracte, l’entitat de crèdit es compromet, a canvi d’una comissió, a posar a disposició del client una determinada quantitat de diners fins a un límit màxim i per un període de temps determinat, per tal que el client en vagi disposant a mesura que ho necessiti.

 

6.4.1. Diferències amb el contracte de préstec 
Tot i que es pot confondre amb el contracte de préstec, presenta les següents diferències:

Préstec  

• Per a la seva validesa, és requisit indispensable el lliurament de la quantia que es dóna en préstec.
• El banc entrega al prestatari l’import pactat, normalment abonant-lo en un compte corrent
• El prestatari ha de tornar la quantitat deixada quan es produeixi el venciment de cada una de les amortitzacions pactades fins a la total devolució del préstec.
• Es paguen interessos sobre tota la quantitat deixada, en la forma i terminis que s’hagi establert. 

Obertura crèdit

• Només cal la voluntat de les parts, una vegada acceptada la sol·licitud del client per part de l’entitat de crèdit .
• El banc no entrega cap quantitat inicialment, sinó que es compromet a entregar sumes, fins al límit màxim fixat, quan el client ho demani.
• El client pot reduir el seu deute amb el banc mitjançant ingressos en el compte corrent obert a tal efecte, independentment de la reducció del límit de crèdit , de tal manera que pot arribar a convertir-se en creditor del banc, sense que per això el crèdit hagi quedat cancel·lat.

Només es paguen interessos pel capital realment disposat i durant el temps en què s’hagi utilitzat.

 

6.4.2. Obligacions de l’entitat de crèdit 
L’entitat s’obliga a posar a disposició del client les quantitats pactades amb unes limitacions:

• No pot ser obligada a facilitar quantitats que superin l’import del crèdit concedit.
• No ho concedirà fora del termini o període prèviament pactat.
• La disposició del capital per l’interessat s’ha de fer de la forma pactada.

 

6.4.3. Obligacions del client

• Pagar una comissió com a compensació per la disponibilitat del fons.
• Pagar interessos pel temps i la quantia del capital disposat.
• Restituir els fons utilitzats, en la data i forma que s’hagi establert en el contracte.

6.4.4. Extinció del contracte 
El contracte d’obertura de crèdit s’extingeix per les causes següents:

• Per venciment del termini de durada del crèdit .
• Resolució unilateral del contracte per part del banc per:
  • Incompliment d’alguna de les obligacions per part del client
  • Canvi en la situació patrimonial del client que posi en perill la seva solvència.
  • Fallida del client.

6.5. Garanties associades al préstec 

6.5.1. La fiança 
Mitjançant la fiança, una o diverses persones s’obliguen a pagar o a complir per un deutor principal en el cas que aquest no ho faci.

Característiques de la fiança

Relació entre l’entitat de crèdit i el fiador

• L’entitat abans de reclamar judicialment el deute al fiador, l’ha de requerir perquè pagui.
• L’entitat pot demandar conjuntament al deutor i al fiador encara que la fiança no sigui solidària.
• Si es reclama el pagament al fiador, aquest només pot oposar al creditor les excepcions relatives a la validesa i existència de l’obligació garantida, però en cap cas pot oposar excepcions personals del deutor principal.

Relació entre deutor i fiador

• Si el fiador es veu obligat a pagar podrà reclamar desprès contra el deutor, a part de l’import del deute, els interessos, les despeses ocasionades, i els danys i perjudicis patits.
• Si el deute és a termini i el fiador paga abans, no podrà reclamar l’import al deutor fins que finalitzi el termini.
• Si el fiador paga sense notificar-ho al deutor i aquest, al no saber-ho, també paga, no podrà reclamar-li res al deutor, però sí que podrà reclamar al creditor la quantia que aquest ha rebut dues vegades.

Extinció de la fiança

• Quan s’extingeix l'obligació garantida
• Pot ser que l'obligació principal subsisteixi, però s’extingeixi la fiança per les causes següents:
  • Si per algun acte del creditor, el fiador no pogués subrogar-se en els drets que tenia l’esmentat creditor.
  • En cas de pròrroga de l’obligació principal concedida pel creditor als deutors sense el consentiment del fiador.

Si ha transcorregut la data de venciment de la garantia en el cas que s’hagi pactat aquesta expressament en el contracte.

 

6.5.2. La Hipoteca 
La característica principal del contracte de préstec hipotecari és que garanteix el compliment de contracte un bé, sigui moble o immoble. Mitjançant el préstec hipotecari, s’assegura el compliment de l’obligació que contreu el client, donat que atribueix al creditor hipotecari, en cas d’incompliment per part del deutor, la facultat d’executar el bé hipotecat per cobrar-se les quantitats deixades d’abonar pel deutor.

 

6.5.2.1. Referència a la hipoteca immobiliària 
L’Ordre de 5 de maig de 1994, sobre transparència de les condicions financeres dels préstecs hipotecaris, estableix que les entitats de crèdit hauran d’informar obligatòriament mitjançant un fulletó informatiu als clients que sol·licitin préstecs amb garantia hipotecària quan hi coincideixin simultàniament les següents circumstàncies:

• Que sigui un préstec hipotecari i la hipoteca recaigui sobre un habitatge.
• Que el prestatari sigui una persona física.
• Que l’import del préstec sol·licitat sigui igual o inferior a 150.000€, o el seu equivalent en divises.
  

   

6.5.2.2. Abans de la contractació 
El client té dret a que se li faciliti un fulletó informatiu on hi ha de constar les dades següents:

Identificació del préstec:

• Denominació comercial.
• Quantia màxima del préstec respecte al valor de taxació de l’immoble hipotecat.
• Moneda del préstec, en cas que no sigui l’euro.

Terminis:

• Termini total del préstec.
• Termini de carència d’amortització del principal.
• Periodicitat dels pagaments.

Tipus d’interès:

• Fix o variable.
• Termini de revisió del tipus d’interès.
• Tipus d’interès anual i tipus de referència.

Comissions:

• D’obertura.
• D’amortització (no pot ser superior a l’1 per 100 del capital que s’amortitza).
• Altres comissions que hi pugui haver.

Despeses:

• Indicació de quins serveis concertarà o prestarà directament l’entitat de crèdit .
• Indicació de les despeses a càrrec del client, especificant quines s’hauran d’abonar en cas que el contracte no s’arribi a formalitzar.
• Indicació de la forma i el moment en què es repercutiran les despeses al client.
• Indicació de quins serveis han de ser abonats i contractats directament pel client.
• Impostos i aranzels aplicables.

Quotes periòdiques:

• S’ha d’incloure una taula de quotes periòdiques en funció del termini i tipus d’interès.

També s’haurà d’informar al client, quan la despesa sigui a càrrec seu:

• De l’entitat dels professionals que taxaran l’immoble o a executar un altre servei, si és l’entitat la que el realitza o proposa els professionals.
• Tarifes o honoraris aplicables.
• Quan la taxació sigui efectuada o concertada directament per l’entitat, però la despesa sigui a càrrec del client, se li haurà d’entregar copia de l’informe de la taxació en cas que l’operació s’arribi a formalitzar, i si no, se li haurà d’entregar l’original.

Encara que el préstec no arribi a atorgar-se, s’hauran d’indicar les despeses preparatòries de l’operació, com taxació, comprovació de la situació registral de l’immoble, o altres que es consideraran a càrrec del client encara que el préstec no arribi a atorgar-se.

 

6.5.2.3. L’oferta vinculant 
Un cop el client ha pogut examinar els fulletons informatius de les diferents entitats de crèdit i s’ha decidit per un determinat préstec, pot demanar una oferta vinculant.

Abans que ens facin l'oferta és necessari:

• fer la taxació de l'immoble y pagar el cost corresponent
• que l'entitat de crèdit comprovi la capacitat financera del sol·licitant

Una vegada l'entitat ha decidit concedir-nos el préstec, ens haurà de fer l'oferta vinculant per escrit , especificant totes les condicions financeres del préstec

L'oferta serà vinculant per a l'entitat de crèdit durant el termini que estableixi la pròpia oferta, però mai inferior a 10 dies des que es lliuri al client 

  

 

6.5.2.4. El document contractual 
El contracte de préstec hipotecari s’ha de celebrar per escrit, elevar-lo a escriptura pública i inscriure’l al Registre de la Propietat, per tal que la hipoteca quedi vàlidament constituïda.

Durant almenys els tres dies hàbils anteriors a l’atorgament d’escriptura pública, el consumidor té dret a examinar el projecte d’escriptura pública en el despatx del Notari.

El Notari en compliment del seu deure d’informar haurà de:

• Comprovar que no hi hagi diferències entre les condicions de l’oferta vinculant i les clàusules financeres del document contractual.
• Que el tipus d’interès pactat, ja sigui fix o variable, no vulnerin les regles establertes pel Banc d’Espanya.
• Comprovar que les clàusules no financeres del contracte no impliquin per al consumidor comissions o despeses que s’haurien d’haver inclòs en les clàusules financeres.

  

 

6.6. El descompte bancari 
Mitjançant el contracte de descompte bancari, el banc, prèvia deducció d’un interès, anticipa al client l’import d’un crèdit que aquest té enfront a un tercer amb la cessió del crèdit mateix, obtenint d’aquesta manera el client descomptatari l’import d’un crèdit abans del seu venciment.

El termini màxim de descompte en la pràctica bancària sol ser de 18 mesos, però pot ser superior prèvia autorització. 

 

6.6.1. Tipus de descompte 
Els descomptes poden ser:

   

6.6.2. Obligacions de l’entitat

• Anticipar la suma dinerària que es descompta.  

L’entitat, en cas de no poder cobrar el deute descomptant, ha de tornar la lletra al descomptatari amb la mateixa eficàcia que tenia quan aquest li va entregar.

 

6.6.3. Obligacions del client 

• Declarar si la naturalesa de les lletres descomptades és comercial, financera o de favor.
• Pagar els interessos
• Transmetre el crèdit descomptat al banc.  

Si el deutor no paga quan arriba el venciment, el descomptatari haurà de restituir al banc l’import descomptat.

  

6.7. Les targetes bancàries 

6.7.1. Concepte 
Les targetes bancàries són un mitjà de pagament amb el que podem pagar compres de productes i serveis, obtenir diners en metàl·lic i fins i tot obtenir crèdit si la targeta és de crèdit .

  

6.7.2. Tipus de targetes
Per tant, de les targetes bancàries distingirem entre:

• Targetes de crèdit : L’emissor de la targeta concedeix crèdit al titular de la mateixa fins a un determinat límit que es fixa en el contracte. D’aquesta manera es permet aplaçar els pagaments de les compres o disposicions que es realitzin fins a la data de liquidació que s’hagi pactat.
• Targetes de dèbit: En aquest tipus de targeta l’import de l’adquisició es carrega de forma immediata en el compte corrent del titular de la targeta.

També podem fer la distinció en base als subjectes que intervenen en la relació:

• Targetes bilaterals: Són targetes no bancàries en les que la relació de la targeta només s’estableix entre l’emissor i el titular. Són les targetes que emeten els establiments comercials per a l’ús dels seus clients en el propi centre.
• Targetes trilaterals: Intervenen en la relació el titular de la targeta, un establiment adherit i l’entitat emissora de la targeta que normalment és una entitat de crèdit . 

   

6.7.3. Funcionament de les targetes 
El funcionament del pagament mitjançant targeta de crèdit és el següent: 

• Per una banda hi ha un contracte de targeta de crèdit entre l’emissor de la mateixa i el titular pel qual aquest queda autoritzat a utilitzar-la en els establiments adherits; per altra banda, l’emissor de la targeta celebra contractes amb els establiments venedors o empreses de serveis pels quals aquests s’obliguen a acceptar la targeta en les vendes que realitzin. D’aquesta manera, un titular de la targeta pot pagar amb la mateixa en un dels establiments adherits. L’establiment adherit li farà signar una factura o comprovant de la compra.
• Posteriorment presentarà aquesta factura o comprovant a l’entitat emissora, que li abonarà el seu import (amb el descompte que s’hagi concertat i que és el guany de l’entitat emissora). Finalment, l’entitat emissora de la targeta carregarà l’import de la compra efectuada mitjançant la mateixa en el compte corrent del titular en la data concertada. 

Així doncs, el més habitual és que intervinguin tres parts en el funcionament de la targeta i cada part tindrà les seves obligacions. 

  

6.7.3.1. Obligacions del titular de la targeta 

• Reemborsar a l’emissor les quantitats que ha pagat més les comissions i interessos estipulats.
• No sobrepassar el límit màxim de disponibilitat que s’ha pactat en el contracte de targeta.
• Fer un ús correcte de la targeta, essent especialment diligent pel que fa a l’ús del número d’identificació personal (NIP). Què no hem de fer?:
  • Anotar el NIP a la targeta o a documents que l’acompanyin.
  • Utilitzar com a NIP dades fàcilment identificables com la data de naixement.
  • No deixar la targeta oblidada en llocs visibles com per exemple al seient del cotxe.
  • Llençar els rebs’han sol•licitat, llevat que hagi de substituir una targeta ja lliurada a l’usuariuts i factures de les compres abans que arribi la liquidació de la targeta.
• Notificar immediatament la pèrdua o robatori a l’emissor. Qui ha de respondre de la pèrdua en cas d'existència d'una factura amb signatura falsificada?    :

•  Comunicar sense dilació a l’emissor el registre en el compte vinculat de qualsevol transacció no autoritzada o de qualsevol altre error o irregularitat en la gestió del compte per part de l’emissor.
  Hem de tenir en compte el següent:

• • En cas de controvèrsia amb el titular, correspon a l’emissor provar que l’operació va ser correctament registrada.
  • La prova recau sobre l’emissor per què és aquest qui ha de dur un registre de les operacions que es realitzin.
  • L’emissor és responsable de les pèrdues produïdes pel mal funcionament del sistema que està sota el seu control. 

  

6.7.3.2. Obligacions de l'emissor de la targeta 

• Expedir la targeta i posar-la a disposició del nou titular. Hem de tenir en compte dos aspectes:  

  • Està prohibit enviar targetes que no s’han sol·licitat, llevat que hagi de substituïr una targeta ja lliurada a l'usuari.
  • S’ha de lliurar la targeta de manera que es garanteixi la recepció per part del seu titular. 
• Respectar el límit que s’hagi establert en el contracte.
• Ha de pagar les factures que el titular signi amb els establiments adherits. No se n’ha de fer càrrec quan hi hagi frau per part del titular o de l’establiment adherit.
• Ha de presentar periòdicament al titular un extracte detallat de les operacions realitzades.
• Ha de portar un registre de les operacions que es realitzin amb la targeta.
• S’obliga a posar a disposició dels establiments adherits el suport tècnic adequat per què puguin fer les transaccions amb la targeta de crèdit . 

 

6.7.3.3. Obligacions dels establiments adherits 

• Acceptar la targeta com a mitjà de pagament.
• Ha de comprovar que la persona que utilitza la targeta és el titular de la mateixa i que la utilitza correctament.
• Ha de pagar a l’emissor la comissió pactada.
• Podrà exigir el pagament d'una quantitat addicional per la utilització de targetes. Aquestes quotes addicionals han d'haver estat informades de forma clara i comprensible a l'usuari abans de dur-se a terme l'operació i no podràn superar els costos diferencials en els quals incorri l'establiment comercial per l'acceptació d'aquest instruments 

6.7.3.4. Extinció del contracteCaducitat de la targeta   

• Cancel·lació de la targeta per iniciativa pròpia de l’emissor, sempre que hi hagi una causa justa.
• Cancel·lació de la targeta a petició del titular.

   

7. Els interessos i les comissions de les operacions bancàries 
Tots els contractes i operacions bancàries que acabem de veure meriten uns interessos i unes comissions a favor de l’entitat bancària.

Tant els interessos com les comissions han de complir una sèrie de requisits.

   

7.1. Requisits que han de complir els interessos 
Les entitats de crèdit han de comunicar al Banc d’Espanya i publicar perquè ho coneguin els seus clients:

• El tipus d’interès preferencial, que és aquell que les entitats apliquen, en cada moment, als seus clients de major solvència.
• Els tipus aplicables en els descoberts en compte corrent, que no poden superar 2,5 vegades l’interès legal del diner si es tracta d’operacions amb consumidors.
• Els tipus aplicables en els “excedits” en compte de crèdit .
• Els interessos aplicables a crèdits al consum i préstecs hipotecaris (amb caràcter orientatiu).
  

   

 

7.2. Requisits que han de complir les comissions 
Les entitats bancàries tenen dret a cobrar comissions pels diferents serveis que presten als seus clients. La quantia d’aquestes comissions és la que lliurement determinin les entitats, sempre i quan compleixin els següents requisits:

• Que la comissió estigui degudament recollida i quantificada en el fulletó de tarifes de l’entitat i aquest, a la vegada, estigui registrat en el Banc d’Espanya.
• Que la comissió respongui a serveis efectivament prestats per l’entitat financera.
• Que la comissió vingui inclosa en el document contractual o bé s’hagi obtingut d’alguna altra manera la conformitat expressa del client.
• Que els serveis que justifiquen la comissió hagin estat sol·licitats o acceptats pel client.
• La comissió cobrada ha de ser proporcional al servei prestat.

    

 
7.3. Obligacions d’informació que s’imposen a les entitats de crèdit titulars de caixers automàtics 
El 30 d’octubre de 2003 va entrar en vigor l’Ordre PRE/1019/2003 , de 24 d’abril sobre la transparència dels preus dels serveis bancaris prestats mitjançant caixers automàtics que regula la protecció del dret a la informació dels usuaris de caixers automàtics.

Queden subjectes al règim de transparència previst en aquesta ordre, els serveis bancaris prestats mitjançant caixers automàtics.

S’hauran d’assegurar que en el caixer s’indiqui clarament el valor exacte de la comissió i de les despeses addicionals a que estigui subjecte l’operació sol·licitada per l’usuari.

Quan l’entitat financera emissora del mitjà de pagament sigui diferent de la titular del caixer automàtic en el que l’usuari vagi a fer l’operació, s’haurà d’informar del valor màxim que pot tenir la comissió i demés despeses addicionals a que pugui quedar subjecte l’operació sol·licitada. S’haurà d’informar que l’import finalment cobrat pot ser inferior depenent de les condicions estipulades en el contracte celebrat entre l’usuari i l’entitat financera emissora del mitjà de pagament.

Durant sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, aquesta informació es pot substituir per una advertència que indiqui clarament a l’usuari que l’entitat financera emissora del seu mitjà de pagament pot haver establert una comissió o haver previst la repercussió de determinades despeses per a l’execució de l’operació sol·licitada.

Abans de que l’operació sigui sol·licitada el caixer ha d’informar a quina xarxa de comercialització pertany.

S’entén com “Xarxa de comercialització” les societats que tinguin per objecte realitzar les interconnexions electròniques necessàries per a que les entitats puguin prestar serveis mitjançant caixers automàtics.

Un cop sol·licitada l’operació, informarà dels dos punts primers, així com de la possibilitat de desistir de l’operació sol·licitada.

En el caixer hi figurarà un número de telèfon per a incidències.

Aquestes obligacions només seran exigibles respecte a les següents operacions:

• Operació d’extracció d’efectiu (sigui a dèbit o a crèdit )
• Consulta de saldo
• Moviments del compte.
• El Banc d’Espanya, mitjançant Circular, podrà ampliar aquestes obligacions a altres operacions bancàries que es puguin realitzar en caixers bancaris.
• Les obligacions d’aquesta Ordre seran d’aplicació a les entitats de crèdit , espanyoles o estrangeres, i a les sucursals a Espanya d’entitats de crèdit estrangeres que siguin titulars de caixers automàtics situats a Espanya, així com a les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya.

Comissions: Les Comissions seran les que lliurement fixin les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya, i en el seu cas, les entitats titulars del caixer automàtic que presti el servei, i han de complir les següents condicions:

• Previ registre de les tarifes en el Banc d’Espanya.
• Publicitat de les tarifes i comissions. En cap cas es podrà carregar una quantia superior a la publicitada.
• Les comissions i despeses han de respondre a serveis efectivament prestats o a despeses hagudes.

    

7.4. Obligacions d’informació imposades a les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya 
Hauran de facilitar a les entitats de crèdit titulars de caixers automàtics tota la informació necessària per tal que aquestes puguin complir les obligacions establertes en els apartats anteriors.

Han de comunicar als seus clients, amb una periodicitat com a mínim mensual, la informació sobre les comissions i altres despeses addicionals cobrades per cada una de les operacions realitzades en caixers automàtics, de forma que el client pugui identificar l’operació realitzada i conèixer el preu complet del servei.

 

8. El registre d’impagats 

8.1. Concepte 
En l’activitat bancària és tradicional la demanda d’un intercanvi d’informació entre els bancs sobre els seus clients, en el sentit que unes entitats posin en coneixement de les altres certes dades rellevants sobre les operacions concluses amb els seus clients, en particular en relació a aquells extrems que incideixen sobre la solvència de tals clients.

La manera més eficaç d’intercanviar informació és mitjançant la creació d’un organisme central al qual totes les entitats s’hi obliguen a comunicar determinades dades per tal de registrar-les i d’aquesta manera totes les entitats adherides o afiliades a aquest organisme central hi poden tenir accés.

Són registres d’impagats el RAI (Registre d’Acceptacions Impagades), que és un dels registres d’impagats més important del sistema bancari espanyol, i ASNEF, entre d’altres.

Els registres d’impagats, a més d’estar sotmesos a la Llei de protecció de dades es regulen per reglaments interns.

 

8.2. Drets que tenim enfront al titular del fitxer 
Dret a conèixer l’existència del registre: Les mateixes entitats ens han d’informar si estem inclosos o no en un registre.

Dret d’accés a la informació: Segons l’article 29.2 de la LO 15/1999 de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal, el titular del fitxer ha de comunicar als interessats en un termini de 30 dies des de la data de la inscripció en el registre, que les seves dades han estat incloses en el mateix, i se’ls informarà del seu dret a obtenir informació sobre la seva totalitat.

Dret de rectificació i cancel·lació: L’article 16 de la LOPD disposa que hauran de ser rectificades o cancel·lades aquelles dades de caràcter personal que siguin inexactes o incompletes.

  

8.3. Exercici del dret de rectificació i cancel·lació 
Si disposem de documentació que acredita la cancel·lació o inexistència del deute s’haurà d’exercitar davant del Registre acompanyant l’escrit amb fotocòpia del DNI.

En un termini de 10 dies des de la recepció de l’escrit, el fitxer ha de contestar a l’interessat.

Si en aquest termini no ens contesten o ens deneguen la rectificació o cancel·lació de les dades, podrem interposar una denúncia davant l’Agència de Protecció de Dades.

  

8.4. Central d’Informació de Riscos (CIR) 
D’acord amb la Circular 1/2004 , de 29 de juny, a Entitats de crèdit , qualsevol persona física o jurídica, titular d’un risc declarable a la Central d’Informació de Riscos (CIR), registre que depèn del Banc d’Espanya, podrà accedir a tota la informació que li afecti. Addicionalment les persones físiques podran sol·licitar el nom i l’adreça dels cessionaris als quals la CIR hagués comunicat les seves dades durant els darrers sis mesos, juntament amb la informació cedida en cada cas.

Serà requisit indispensable que l’/la interessat/da s’identifiqui suficientment davant la CIR o qualsevol sucursal del Banc d’Espanya o enviï una sol·licitud firmada per ell/ella o el/la seu/seva representant a la CIR (Banco de España C/Alcalá, 48, 28014 Madrid) on inclogui la informació i documentació que detalla la Circular.

Les dades sol·licitades seran subministrades per la CIR en el termini de 10 dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud en el Banc d’Espanya.

Si el/la titular considera que les dades declarades són inexactes o incompletes podrà dirigir-se directament a l’entitat o entitats declarades requerint la seva rectificació o cancel·lació o sol·licitar al Banc d’Espanya que tramiti la seva reclamació, identificant les dades que considera errònies així com justificant les raons i l’abast de la seva petició. Les entitats hauran de contestar el/la titular i, a la CIR (quan la reclamació s’hagués tramitat a través del Banc d’Espanya), en el termini de 15 dies hàbils, si el/la reclamant és una persona física i de 20 si és persona jurídica.

Les persones físiques podran formular contra les entitats declarants la reclamació davant l’Agència de Protecció de Dades, quan aquestes no accedeixin a la rectificació o cancel·lació sol·licitada per l’afectat/da o no hagi estat contestada la seva sol·licitud dins el termini previst.

  

9. Les vies de reclamació

En general, en cas de disconformitat respecte d’alguna de les actuacions de l’entitat de crèdit , el primer que ha de fer el client és dirigir la queixa a la seva mateixa oficina. Si en aquesta no és atès o no arriben a un acord haurà de seguir les vies següents:

9.1. El Departament o Servei especialitzat d’Atenció al Client. El Defensor del Client 
Les següents Entitats Financeres estan obligades a disposar d’un departament o servei especialitzat d’atenció al client que tingui per objecte atendre i resoldre les queixes i reclamacions que presentin els clients:

• Les entitats de crèdit
• Les empreses de serveis d’inversió
• Les societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva
• Les entitats asseguradores
• Les entitats gestores de fons de pensions
• Les societats de corredories d’assegurances
• Les sucursals a Espanya de les entitats enumerades amb domicili social en un altre Estat.

Ens referim a totes les queixes i reclamacions presentades, directament o mitjançant representació, per totes les persones físiques o jurídiques, espanyoles o estrangeres, que reuneixin la condició d’usuari dels serveis financers prestats per les entitats senyalades, sempre que aquestes queixes i reclamacions es refereixin als seus interessos i drets legalment reconeguts, ja derivin dels contractes, de la normativa de transparència i protecció de la clientela o de les bones pràctiques i usos financers, en particular, del principi d’equitat. En els contractes d’assegurances també tindran la consideració d’usuaris de serveis financers els tercers perjudicats.

El document de queixa o reclamació ha de contenir el nom, cognoms i domicili de l’interessat, el DNI, motius i precisió clara de les qüestions sobre les que se sol·licita un pronunciament, oficina, departament o servei on s’haguessin produït els fets, que el reclamant no té coneixement que la matèria objecte de la queixa o reclamació està essent substanciada a través d’un procediment administratiu, arbitral o judicial, lloc, data i signatura.

Les entitats podran designar, sense estar obligades, un defensor del client, a qui correspondrà atendre i resoldre els tipus de reclamacions que se sotmetin a la seva decisió, segons allò que disposi el reglament de funcionament.

Els titulars del departament o servei d’atenció al client i del defensor del client hauran de ser persones amb honorabilitat comercial i professional, i amb coneixement i experiència adequats per exercir les seves funcions.

Les entitats han de tenir a disposició dels clients, en totes i cadascuna de les oficines obertes al públic, així com en les seves planes web en cas que el contracte s’hagués celebrat per mitjans telemàtics, la informació següent:

• L’existència d’un departament o servei d’atenció al client i, en el seu cas, d’un defensor del client, amb indicació de la seva adreça postal i electrònica.
• L’obligació per part de l’entitat d’atendre i resoldre les queixes i reclamacions presentades pels seus clients, en el termini de dos mesos des de la seva presentació en el departament o servei d’atenció al client o, en el seu cas, defensor del client.
• Referència al Comissionat o Comissionats per a la Defensa del Client de Serveis Financers que corresponguin, amb especificació de la seva adreça postal i electrònica, i de la necessitat d’esgotar la via del departament o servei d’atenció al client o del defensor del client per poder formular les queixes i reclamacions davant d’ells.
• El reglament de funcionament. 
• Referències a la normativa de transparència i protecció del client de serveis financers.

Les decisions amb què finalitzin els procediments de tramitació de queixes i reclamacions esmentaran expressament la facultat que assisteix al reclamant per tal de, en cas de disconformitat amb el resultat del pronunciament, acudir al Comissionat per a la Defensa del Client de Serveis Financers que correspongui.

No s’admet la tramitació simultània d’una queixa o reclamació amb un procediment administratiu, arbitral o judicial obert sobre la mateixa matèria.

Les societats de taxació i els establiments oberts al públic per al canvi de moneda estrangera autoritzats per a operacions de venda de bitllets estrangers o gestió de transferències amb l’exterior, també hauran d’atendre i resoldre les queixes a través d’un servei o unitat equivalent o defensor del client.

La decisió favorable del Departament o Servei d’Atenció al Client o Defensor del Client vincularan l’entitat. Aquesta decisió no serà obstacle al recurs a altres mecanismes de solució de conflictes com és la Junta Arbitral de Consum més propera al domicili del reclamant, la via judicial ni la protecció administrativa.

 

9.2. Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers 
Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers (actualment Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya, Servei de Reclamacions de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions). Per a l’admissió i tramitació d’una queixa o reclamació serà imprescindible haver-la formulat prèviament al departament o servei d’atenció al client o defensor del client i que hagi estat denegada o desestimada o hagin transcorregut 2 mesos des de la data de presentació sense que hagi estat resolta. S’ha de fer constar que aquesta no es troba pendent de resolució o litigi davant òrgans administratius, arbitrals o jurisdiccionals. En cap cas l’Informe que posi fi a les queixes o reclamacions tindrà caràcter vinculant per al reclamant ni per a l’entitat a que es refereixi, sens perjudici de remetre als serveis de supervisió corresponents, aquells expedients on s’apreciïn indicis d’incompliment de les normes de transparència i protecció de la clientela.

Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers són els següents:

• Comissionat per a la Defensa del Client de Serveis Bancaris (Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya), adscrit al Banc d’Espanya, tindrà les competències en relació amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris de serveis bancaris prestats per les entitats de crèdit autoritzades per operar en el territori nacional, per les societats de taxació i pels establiments de canvi de moneda autoritzats per realitzar operacions de venda de bitllets estrangers i xecs de viatgers o gestió de transferències.
• Comissionat per a la Defensa de l’Inversor (Servei de Reclamacions de la Comissió Nacional del Mercat de Valors), adscrit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, tindrà les competències en relació amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris dels serveis d’inversió prestats per les entitats de crèdit i les empreses de serveis d’inversió, i dels partícips en fons d’inversió i els accionistes de societats d’inversió que hagin delegat la gestió en una societat gestora d’institucions d’inversió col·lectiva.
• Comissionat per a la Defensa de l’Assegurat i del Partícep en Plans de Pensions (Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions), adscrit a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, tindrà les competències en relació amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris dels serveis financers de les entitats asseguradores, llevat en els supòsits de contractes per grans riscos, i de les entitats gestores de fons de pensions, sotmesos a la supervisió de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. Així com en relació amb l’activitat dels mediadors d’assegurances i amb les entitats de crèdit en matèria de comercialització d’assegurances o plans de pensions o com a dipositàries de fons de pensions.

   

10.1. Concepte 
S’entén com crèdit al consum aquell contracte mitjançant el qual una persona física o jurídica, en l’exercici de la seva activitat professional (empresari), concedeix o es compromet a concedir un crèdit a un consumidor sota la forma de pagament ajornat, préstec, obertura de crèdit o qualsevol mitjà equivalent de finançament, per a satisfer necessitats personals al marge de la seva activitat empresarial o professional.

   

10.2. Subjectes 
L’empresari
El consumidor, que ha de ser una persona física que actuï al marge de la seva activitat professional
L’entitat de crèdit que ofereix el finançament.

  

10.3. Contractes exclosos de la llei 
Queden exclosos de la Llei de crèdits al consum els contractes següents: 

• Els contractes amb un import inferior a 150€. Als contractes superiors a 20.000€ només se’ls hi aplicarà les disposicions sobre publicitat i informació.
• Els contractes en els que es pacti que el consumidor reemborsi el crèdit , bé dins d’un únic termini que no excedeixi de tres mesos, o bé en quatre terminis com a màxim, dins un període que no superi els dotze mesos.
• Els credits en compte corrent, concedits per una entitat de crèdit , que no constitueixin comptes de targeta de crèdit .
• Els contractes en els que el crèdit concedit sigui gratuït, o en els que, sense fixar-se l’interès, el consumidor s’obligui a reemborsar d’un sol cop un import determinat superior al del crèdit que s’ha concedit.
• En el cas de serveis de tracte successiu i prestació continuada, no es consideraran gratuïts aquells credits en els que, encara que la taxa anual equivalent sigui igual a zero, la seva concessió comporti algun tipus de retribució per part del proveïdor dels serveis a l’empresari prestador.

   

10.4. Requisits abans de contractar 
En la publicitat i en els anuncis i ofertes exhibits en locals comercials, en els que s’ofereixi un crèdit , sempre que s’indiqui el tipus d’interès o les xifres relacionades amb el cost del crèdit , també s’haurà d’indicar la taxa anual equivalent (T.A.E.) mitjançant un exemple representatiu.

Abans de la celebració del contracte, l’empresari que ofereixi un crèdit a un consumidor haurà d’entregar-li, si aquest li sol·licita, una oferta vinculant que haurà de mantenir durant un termini mínim de deu dies hàbils des de la seva entrega.

   

10.5. El document contractual 
El contracte de crèdit al consum s’ha de fer constar per escrit, s’ha de formalitzar en tants exemplars com parts intervinguin i s’ha d’entregar a cada una d’elles el seu exemplar degudament signat.

El no compliment de la forma escrita dóna lloc a la nul·litat del contracte.

El document contractual, necessàriament haurà de contenir les dades següents:

La indicació de la taxa anual equivalent i de les condicions en les que es podrà modificar aquest percentatge. Si no és possible fer constar la taxa, s’haurà de fer constar com a mínim el tipus d’interès nominal anual, les despeses aplicables a partir del moment en què se celebri el contracte i les condicions en què es podrà modificar.

Una relació de l’import, el número i la periodicitat o les dates dels pagaments que hagi de realitzar el consumidor pel reembossament del crèdit i el pagament dels interessos i la resta de despeses, així com l’import total d’aquest pagament quan sigui possible.

La relació d’elements que composen el cost total del crèdit , amb excepció dels relatius a l’incompliment de les obligacions contractuals, especificant quins s’integren en el càlcul de la taxa anual equivalent, i igualment la necessitat de constitució, en el seu cas, d’una assegurança d’amortització del crèdit per defunció, invalidesa, malaltia o desocupació del titular.

El cost total del crèdit no podrà ser modificat en perjudici del prestatari, a no ser que s’hagi previst en un acord mutu entre les parts formalitzat per escrit, i en el que hi constin els extrems següents:

Els drets que contractualment corresponguin a les parts segons la modificació del cost total del crèdit inicialment pactat i el procediment a què s’haurà d’ajustar.

El diferencial que s’aplicarà a l’índex de referència utilitzat per determinar el nou cost.

La identificació de l’índex utilitzat, o en el seu defecte, una definició clara del mateix i del procediment per al seu càlcul.

Quan es concedeixi un crèdit per a un bé determinat, si el prestador recupera el bé com a conseqüència de la nul·litat o la resolució dels contractes d’adquisició o finançament dels béns, les parts hauran de restituir-se recíprocament les prestacions realitzades, podent deduir-se l’empresari o prestador no responsable de la nul·litat del contracte:

• El 10% de l’import dels terminis pagats en concepte d’indemnització per la tinença de les coses pel comprador.
• Una quantia igual al desemborsament inicial per la depreciació comercial del bé. Si la quantia és superior a la cinquena part del preu de venda, la deducció es reduirà d’aquesta última.
• A més, si hi ha deteriorament de la cosa venuda, el venedor podrà exigir la indemnització procedent.

    

10.6. Contractes vinculats a l’obtenció d’un crèdit 
Es considera nul el pacte pel que s’obligui al consumidor a un pagament al comptat o a altres formes de pagament, en el cas que no s’obtingui el crèdit de finançament previst, i, es tindran per no posades aquelles clàusules en les que el proveïdor exigeixi que el crèdit pel seu finançament només pugui ser atorgat per un únic concedent.

En tot cas, el consumidor ha de poder escollir si prefereix concertar un contracte de crèdit , o si per altra banda, prefereix realitzar el pagament d’una altra forma que acordi amb el proveïdor del contracte de consum. En cas que triï el finançament vinculat és requisit legal que en els contractes hi constin les dades següents: 

• Identitat del proveïdor dels béns o serveis en el contracte de consum.
• Identitat del concedent en el contracte de finançament.
• D’aquesta manera la ineficàcia del contracte de consum comporta la ineficàcia del contracte de finançament per tal d’evitar que el consumidor segueixi pagant les quotes del préstec a una empresa financera per un servei no prestat per l’empresa subministradora. 

Aquest dret també es podrà fer valer davant el concedent del crèdit sempre que concorrin les circumstàncies següents:

• Que el consumidor, per l’adquisició dels béns o serveis, hagi concertat un contracte de concessió de crèdit amb un empresari diferent del proveïdor d’aquests.
• Que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis existeixi un acord previ, concertat en exclusiva, en virtut del qual el primer oferirà crèdit als clients del proveïdor per l’adquisició dels seus béns i serveis.
• En el cas de serveis de tracte successiu i prestació continuada, que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels mateixos, existeixi un acord previ en virtut del qual aquell oferirà crèdit als clients del proveïdor per a l’adquisició dels serveis d’aquest.
• El consumidor disposarà de l'opció de concertar el contracte de crèdit amb un altre concedent diferent al que està vinculat el proveïdor en virtut d’un acord previ.
• Que el consumidor hagi obtingut el crèdit en aplicació de l’acord previ mencionat anteriorment.
• Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat entregats en tot o en part, o no siguin conformes al que es va pactar en el contracte. Que el consumidor hagi reclamat judicial o extrajudicialment, per qualsevol mitjà acreditat en dret, contra el proveïdor i no hagi obtingut la satisfacció a la que té dret.

     

11. El crèdit ràpid 

11.1. Què és un crèdit ràpid? 
És un tipus de crèdit que s'atorga a un consumidor en un termini molt breu de temps per a satisfer determinades necessitats econòmiques normalment no previstes, les quals no ha d'estar lligades necessàriament a la compra d'un producte (per anar de viatge, per la reparació de l'ordinador o per qualsevol altra despesa no prevista o planificada) d'una quantia econòmica que normalment sol estar entre els 600€ i 6.000€.

Aquest tipus de crèdits ràpids tenen:

Avantatges: són de ràpida tramitació: 

• Ens demanen poca documentació, normalment sol ser suficient amb una nòmina de treball, un rebut domiciliat i el nostre DNI.
• Disposem dels diners en un termini breu, normalment de 24 a 48 hores després d'acceptar la nostra sol·licitud.
• No cal que justifiquem el motiu pel qual demanem el crèdit . Ens solem oferir condicions favorables pel que fa als terminis de devolució del crèdit .  

Inconvenients:

• Els interessos en la majoria dels casos són molt elevats (en la majoria el TAE supera el 20%).
• En tenir una tramitació ràpida de vegades abans de signar el crèdit no tenim tota la informació necessària.

Qui ofereix aquests crèdits?
Aquests tipus de crèdits els ofereixen: 

• Els Bancs, les Caixes o els Establiments Financers de crèdit , que estan supervisades pel Banc d'Espanya (inscrites en el Registre del Banc d’Espanya). 
• Les Empreses que es dediquen professionalment i directament a la concessió de crèdits, sense estar supervisades pel Banc d’Espanya (no inscrites en el Registre del Banc d’Espanya). 
• Els Intermediaris financers, que són empreses que actúen com intermediaris financers entre els consumidors i usuaris i les entitats de crèdit, cercant les millors condicions financeres en el mercat, , per tant, assegurem-nos de quina és exactament la gestió d’aquesta empresa i informem-nos dels cost real de la seva gestió com a intermediària. Conservem la publicitat i les dades relatives al domicili fiscal, telèfon, CIF i l’adreça a Internet de l’empresa.

 

 

11.2. Quins requisits han de complir? 
Podem trobar aquest tipus de crèdits anunciats en diferents mitjans de comunicació (premsa, televisió, radio ...) on es presenten com una manera rapida i senzilla d'aconseguir diners sense haver de donar molestes explicacions.

Recordem que la publicitat és vinculant, i per tant, tot el que s'hi digui s'ha de complir.
En la publicitat que es faci d'aquest tipus de crèdit han de constar:

 

• Les dades de l'empresa, amb el número de registre atorgat pel Banc d'Espanya si es tracta d’una entitat de crèdit.
• L'import del crèdit (mínim i màxim) i de les despeses.
• El tipus d’interès aplicable i la taxa anual equivalent (TAE).
• Els requisits per obtenir el crèdit.
• El termini en que podrem disposar dels diners i el que tindrem per retornar-los.

 

Oferta vinculant

• Les empreses que ofereixen aquest tipus de crèdits, tenen I'obligació, si així ho demanem, de lliurar-nos un document, abans que signem res, on han de constar les condicions del crèdit, les nostres dades i les seves. Aquest document és una oferta vinculant que obligatòriament han de mantenir durant almenys 10 dies hàbils.

Contractació

• Per contractar un d'aquests crèdits, el primer pas el fem nosaltres amb una trucada telefònica o un correu electrònic (Internet), però a I'hora de signar el contracte, ens haurem de desplaçar a una oficina.
• Quan anem a signar el contracte de préstec a I'oficina, hem de saber que han de tenir exposats, almenys en català.
• Un cartell amb totes les tarifes que s'apliquen.
• Un cartell que informi que disposen de fulls de reclamació/denúncia.
• Recordem que han de tenir els contractes a la nostra disposició com a mínim en català

Si ens decidim a signar un contracte, ho farem per duplicat, i hi han de constar almenys:

• Les dades de I'empresa amb el número de Registre del Banc d'Espanya.
• Les dades del consumidor.
• L'import total del Crèdit.
• L'interès aplicable i les despeses.
• La quota mensual a pagar.
• La forma de pagament.
• El número de mensualitats.
• La taxa anual equivalent.
• La informació sobre la necessitat de signar una assegurança d’amortització del crèdit.
• La informació, si s'escau, sobre el dret de revocació o desistiment del contracte que tenim si el signem fora d'un establiment mercantil (p.e. en una visita d'un comercial al nostre domicili.
• Reemborsament anticipat

En qualsevol moment podem pagar I'import total del crèdit i cancel·lar-lo, però hem de vigilar, ja que en el contracte pot constar una compensació, la qual no pot excedir de l’1,5 % del capital reemborsat anticipadament o del 3% del capital, segons els casos.

  

12. El reagrupament de crèdits 

12.1. Què és el reagrupament de crèdits? 
El reagrupament de crèdits és una operació financera que permet reunificar els deutes existents en un sol crèdit de llarga durada i de quotes mensuals més baixes.

Sobretot tinguem en compte que el reagrupament de crèdits pot conduir a un sobreendeutament indesitjat, per tant, recomanem prudència davant la publicitat agressiva i insistent que es realitza a través dels mitjans de comunicació que implica una predisposició a contractar-los i recordem que la publicitat és vinculant, d’obligat compliment.

Si optem per un reagrupament de crèdits, hem de saber que, normalment, consisteix en contractar un nou préstec hipotecari o bé en ampliar el préstec hipotecari que ja tenim contractat. Aquest nou préstec hipotecari permet cancel·lar anticipadament els préstecs que ja tenim contractats i, per tant, deixar de pagar cadascuna de les quotes mensuals, però hem de tenir molt present que començarem a pagar una única quota mensual durant un termini de temps molt superior al termini dels crèdits antics, o sigui, siguem conscients que el nou préstec hipotecari vindrà a substituir als anteriors.

  

12.2. Qui ofereix aquesta opció financera? 
Intermediaris financers:

• Tinguem present que la publicitat, les diferents ofertes sobre la possibilitat de reunificar els deutes poden provenir d’empreses que actuen com intermediaris financers entre els consumidors i usuaris i les entitats de crèdit, cercant les millors condicions financeres en el mercat, es tractat d’empreses que no són entitats de crèdit, per tant, assegurem-nos de quina és exactament la gestió d’aquesta empresa i informem-nos dels cost real de la seva gestió com a intermediària. Conservem la publicitat i les dades relatives al domicili fiscal, telèfon, CIF i l’adreça a Internet de l’empresa.

Entitats de crèdit:

• En el cas que es tracti d’una entitat de crèdit, comprovem que estigui inscrita en el Registre del Banc d’Espanya i el codi assignat.

     

12.3. Informem-nos abans de les característiques i del veritable cost del reagrupament 
Abans de prendre una decisió, és molt important que nosaltres sumem el nombre de préstecs que tenim concertats (hipoteca del pis, préstecs personals, targeta de crèdit, crèdit del cotxe...), les despeses fixes mensuals, les despeses extraordinàries i valorem la nostra capacitat econòmica d’acord amb els nostres ingressos fixos anuals i la capacitat real d’endeutar-nos.

Informem-nos de les condicions i de les tarifes que cobra l’empresa intermediària.

  

12.4. Recomanacions 

• Reflexionem sobre la conveniència i necessitat real de contractar aquest nou préstec i no ens precipitem.
• Comparem les diferents ofertes, conservem la publicitat i les dades relatives al domicili fiscal, telèfon, CIF i adreça a Internet de l’empresa que realitza l’oferta.
• Assegurem-nos de quina és la gestió que realitza l’empresa que publicita el reagrupament de crèdits i informem-nos del cost de la gestió.
• En cas que es tracti d’una entitat de crèdit, comprovem que estigui inscrita en el Registre del Banc d’Espanya i el codi assignat.
• Les entitats de crèdit disposen de fulletons informatius gratuïts sobre préstecs hipotecaris, de caràcter orientatiu, on es detallen les principals característiques (identificació del préstec, tipus d’interès, terminis, comissions, despeses, quotes periòdiques...) sol·licitem-lo.
• Informem-nos bé, prèviament i detalladament abans de concertar qualsevol tipus de préstec; analitzem detingudament les condicions del préstec, l’import total del crèdit, els avantatges i els inconvenients, la documentació que ens requereixen i els requisits per obtenir-lo, la quota mensual a pagar, el nombre total de quotes que haurem de pagar, el tipus d’interès aplicable (fix o variable), les comissions, la taxa anual equivalent (TAE), el termini de durada del préstec, els costos de tramitació i formalització, les despeses totals de l’operació (incloent els honoraris notarials i registrals, taxació, assegurança de danys...).
• Després d’examinar els fulletons informatius, si ens decidim per un determinat préstec, sol·licitem una oferta vinculant per escrit, on s’especifiquin totes les condicions financeres del crèdit i amb un termini de validesa de 10 dies com a mínim (que serà obligatòria per a préstecs fins a 150.253,03€).
• Llegim detingudament totes les clàusules i condicions del préstec hipotecari i no signem cap document si no estem completament segurs.
• El contracte de préstec hipotecari se celebra per escrit, s’eleva a escriptura pública i s’inscriu en el Registre de la Propietat, amb la finalitat que la hipoteca quedi vàlidament constituïda.
• Tenim el dret d’examinar el projecte d’escriptura pública en el despatx del Notari/ària, abans de la signatura.
• És una garantia contractar amb una empresa adherida al Sistema Arbitral de Consum.
• Les entitats de crèdit disposen d’un Departament o Servei especialitzat d’atenció al client o Defensor del Client.
• En cas de conflicte, sol·licitem els Fulls de Reclamació/Denúncia que l’establiment té a la nostra disposició.
• Obtindrem més informació en el 012 Telèfon d’Atenció als Consumidors i a través de l’assessorament de les Associacions de Consumidors.  

13. La comercialització a distància de serveis financers 

• La Llei 22/2007, d'11 de juliol , sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors considera serveis financers els serveis bancaris, de crèdit o de pagament, els serveis d’inversió, les operacions d'assegurances privades, els plans de pensions i l'activitat de mediació d'assegurances.
• I considera persones consumidores les persones físiques que, en els contractes a distància, actuen amb un propòsit aliè a la seva activitat empresarial o professional.
• Un contracte se celebra a distància quan s’utilitza exclusivament una tècnica de comunicació a distància per a fer-ne la negociació i la celebració, en la qual no hi ha presència física ni simultània de la persona proveïdora i de la persona consumidora i que es basa en la utilització de mitjans telemàtics, electrònics, telefònics, fax o altres de similars.
• En la comercialització a distància dels serveis financers, hi ha d’haver constància de les ofertes i de la celebració dels contractes en un suport durador.

13.1. Informació prèvia al contracte 
Independentment d’aquests requisits, són d’aplicació els requisits addicionals d’informació prèvia establerts en la legislació especial que sigui aplicable al servei financer objecte del contracte a distància.

13.1.1. La persona proveïdora ha de facilitar informació sobre: 

• la identitat i l’activitat principal a què es dedica, l’adreça geogràfica on estigui establerta i qualsevol altra adreça que calgui per a les relacions de consum.
• en cas que hi intervingui una persona representant establerta en un Estat membre, la identitat, la qualitat en què actua, l’adreça geogràfica, el telèfon, el fax, l’adreça electrònica i la identitat completa de la persona proveïdora.
• en cas que hi intervingui una persona professional, com els representants o intermediaris d’entitats financeres, la identitat, la condició en què actua i l’adreça geogràfica.
• si està inscrita en un registre públic, el registre i el número de registre o mitjans equivalents d’identificació en el registre.
• si està subjecta a un règim d’autorització, les dades de la corresponent autoritat de supervisió.

13.1.2. El servei financer ha de facilitar: 

• una descripció de les principals característiques.
• el preu total, incloent-hi totes les comissions, càrregues i despeses, i tots els impostos pagats a través de la persona proveïdora o, quan no se’n pugui indicar un preu exacte, la base de càlcul que en permeti comprovar el preu.
• si escau, un advertiment que indiqui que el servei financer està relacionat amb instruments que impliquen riscos especials.
• la indicació que hi pot haver altres impostos o despeses que no es paguin a través de la persona proveïdora o que no els facturi ella mateixa.
• tota limitació del període durant el qual la informació subministrada sigui vàlida.
• les modalitats de pagament i d’execució.
• qualsevol cost suplementari específic inherent a la utilització de la tècnica de comunicació a distància, en cas que es repercuteixi aquest cost.
• en el cas dels plans de pensions, s’ha d’informar que les quantitats aportades i l’estalvi generat es destinaran únicament a cobrir les situacions previstes en el contracte i no podran ser recuperades per a cap altra finalitat que no siguin els supòsits excepcionals previstos en les condicions contractuals, d’acord amb el que es preveu a la normativa aplicable.

13.1.3. El contracte a distància ha de fer referència a: 

• l’existència o no del dret de desistiment i, en cas que existeixi, a la durada i les condicions per a exercir-lo, inclosa la informació relativa a l’import que potser hauríeu d’abonar (pagament del servei prestat abans del desistiment), a les conseqüències de no exercir aquest dret i al fet de perdre’l quan, abans d’exercir-lo, s’executa, per petició vostra expressa, el contracte en la seva totalitat i per ambdues parts.
• les instruccions per a exercir el dret de desistiment i ha d’indicar, entre altres aspectes, a quina adreça postal o electrònica s’ha de dirigir la notificació del desistiment.
• la durada contractual mínima, en cas de contractes de prestació de serveis financers permanents o periòdics.
• qualsevol dret distint del que es preveu a la lletra A que puguin tenir les parts si mai han de resoldre el contracte anticipadament o unilateralment d’acord amb les condicions del contracte, incloent-hi les penalitzacions que pugui contenir el contracte en aquest cas. 
• l’Estat o estats membres en la legislació dels quals es basa la persona proveïdora per a establir relacions amb vosaltres, abans de la celebració del contracte.
• les clàusules contractuals, si n’hi hagués, relatives a la llei aplicable al contracte a distància i a la jurisdicció competent per a conèixer l’assumpte.
• la llengua o les llengües en què les condicions contractuals i la informació prèvia es presenten, i la llengua i llengües en què es podrà formalitzar el contracte i en què es podran executar les prestacions que se’n deriven, d’acord amb la persona consumidora.

13.1.4. Els mitjans de reclamació i d'indemnització han de fer referència: 

• als sistemes de resolució extrajudicial de conflictes, de caràcter públic o privat, a què podeu tenir accés i com hi podeu accedir.
• a l’existència de fons de garantia o altres mecanismes d’indemnització, ja siguin de caràcter obligatori, ja de caràcter voluntari.

13.2. Comunicació a través de telefonia vocal 

• al començament de la conversa us han d’indicar clarament la identitat de la persona proveïdora i la finalitat comercial de la trucada que inicia.
• prèvia acceptació expressa vostra, només us han de subministrar la informació següent:
  • la identitat de la persona que estableix contacte amb vosaltres i el seu vincle amb la persona proveïdora.
  • una descripció de les característiques principals del servei financer.
  • el preu total, inclosos tots els impostos pagats a través de la persona proveïdora o, quan no se’n pugui indicar el preu exacte, la base del càlcul que us permeti comprovar-ne el preu.
  • la indicació que hi pot haver impostos extres o altres despeses que no es paguin a través de la persona proveïdora o que no els facturi ella mateixa.
  • l’existència o inexistència d’un dret de desistiment i, en cas que aquest dret estigui previst, quina durada té i quines condicions s’han de seguir per a exercir-lo, incloent-hi també la informació relativa a l’import que potser hauríeu d’abonar (pagament del servei prestat abans del desistiment).
• us han de fer saber que disposeu d’una informació addicional, la qual podeu consultar si en feu una petició prèvia, i us han de dir quina mena d’informació és.

13.3. Comunicació de les condicions contractuals i de la informació prèvia 

• La persona proveïdora us ha de comunicar totes les condicions contractuals i us ha de fer arribar la informació en paper o en un altre suport durador accessible amb prou antelació, abans no tingui lloc la possible celebració del contracte a distància o l’acceptació d’una oferta i, en tot cas, abans que contracteu.
• Si el contracte s’ha celebrat a petició vostra utilitzant una tècnica de comunicació a distància que no permet transmetre les condicions contractuals i la informació exigida, la persona proveïdora ha de complir les obligacions de comunicació immediatament després de la formalització del contracte.
• En qualsevol moment de la relació contractual, teniu dret, si així ho sol·liciteu, a obtenir les condicions contractuals en paper. A més, teniu dret a canviar la tècnica o tècniques de comunicació a distància utilitzades, llevat que sigui incompatible amb el contracte celebrat o amb la naturalesa del servei financer prestat.
• L’incompliment dels requisits relatius a la informació prèvia i a la comunicació d’aquesta informació prèvia pot donar lloc a la nul·litat del contracte. 

13.4. Dret de desistiment 

1. Disposeu d'un termini de catorze dies naturals per a desistir del contracte a distància, sense penalització ni necessitat d'indicar-ne els motius.

• Quan es tracti de contractes relacionats amb assegurances de vida, el termini serà de trenta dies naturals.
• El termini comença a córrer des del dia de la celebració del contracte, llevat dels casos de les assegurances de vida, que comença quan us informen que el contracte ha estat celebrat. No obstant això, si no heu rebut les condicions contractuals ni la informació contractual, el termini per a exercir el dret de desistiment comença el dia en què rebeu aquesta informació.

2. El dret de desistiment no s’aplica als contractes relatius

A) als serveis financers el preu dels quals depengui de les fluctuacions dels mercats financers que la persona proveïdora no pugui controlar i que es puguin produir durant el termini en el transcurs del qual es pugui exercir el dret de desistiment. Entre aquests hi ha les transaccions sobre:

• operacions de canvi de divises
• instruments del mercat monetari
• valors negociables
• participacions en institucions d’inversió col·lectiva
• contractes financers de futurs, inclosos els instruments equivalents que impliquen una liquidació en efectiu
• contractes de futurs sobre tipus d’interès
• contractes de permuta sobre tipus d’interès, sobre divises o els vinculats a accions o a un índex sobre accions, opcions destinades a la compra o venda de qualsevol dels instruments relacionats en els punts anteriors, inclosos els instruments equivalents que impliquin una liquidació en efectiu. Concretament, s’inclouen en aquesta categoria les opcions sobre divises i sobre tipus d’interès.
• contractes referenciats a índexos, preus o tipus d’interès de mercat
• contractes vinculats, on, almenys, un dels negocis jurídics suposa una de les transaccions esmentades en els punts anteriors. A l’efecte d’aquesta llei, es consideren contractes vinculats els negocis jurídics complexos que són el resultat de la juxtaposició de dos negocis jurídics independents o més, en els quals, com a resultat d’aquesta juxtaposició, l’execució d’un depèn de la de tota la resta, ja sigui simultàniament o successivament.

B) als contractes d’assegurances següents:

• contractes d’assegurança on el prenedor assumeix el risc de la inversió, i també contractes en els quals la rendibilitat garantida depèn d'inversions assignades als mateixos.
• els de viatge o equipatge amb una durada inferior a un mes.
• aquells els efectes dels quals acabin abans del termini al qual es refereix l’apartat 1.
• els que compleixin una obligació d'assegurament del prenedor.
• els plans de previsió assegurats. 

C) als contractes totalment executats per ambdues parts, a petició expressa vostra, abans que exerciu el dret de desistiment, com les ordres de transferència i les operacions de gestió de cobrament.

D) als crèdits destinats principalment a adquirir o conservar drets de propietat en terrenys o en immobles existents o per construir, o destinats a renovar o millorar immobles.

E) als crèdits garantits amb una hipoteca sobre un bé immoble o amb un dret sobre un immoble.

F) a les declaracions de persones consumidores fetes amb la intervenció d’un notari, sempre que aquest doni fe que se us han garantit els drets.

G) als plans de pensions.

Donat cas que el contracte a distància sobre el que heu exercit el dret de desistiment es trobés vinculat a un altre contracte a distància de serveis financers prestats per la mateixa persona proveïdora o per una tercera, previ acord amb la persona proveïdora, el contracte addicional també quedarà resolt, sense penalització.

13.5. Pagament del servei prestat abans del desistiment 

• Si exerciu el dret de desistiment, només esteu obligats a pagar, tan aviat com sigui possible, el servei financer realment prestat per la persona proveïdora d’acord amb el contracte fins al moment del desistiment.
• L'import que heu de pagar no ha de superar l’import proporcional de la part ja prestada del servei comparada amb la cobertura total del contracte, ni serà en cap cas de tal magnitud que equivalgui a una penalització.
• La persona proveïdora no pot exigir el pagament si no demostra que us ha facilitat la informació exigida segons la llei o si inicia l’execució del contracte, sense que vosaltres l’hàgiu sol·licitada, abans que expiri el període de desistiment.
• La persona proveïdora ha de reemborsar-vos, tan aviat com sigui possible i dins un termini màxim de trenta dies naturals, qualsevol quantitat que hagi percebut d’acord amb el contracte a distància, llevat de l’import esmentat en l’apartat 1. Aquest termini s’inicia el dia en què la persona proveïdora rep la notificació del desistiment.
• Heu de reemborsar a la persona proveïdora qualsevol quantitat que n’hàgiu rebut, tan aviat com pugueu, i, en tot cas, en el termini de trenta dies naturals, a comptar des de la notificació del desistiment.

13.6. Pagament mitjançant targeta 
Quan l’import de les obligacions pecuniàries derivades del contracte a distància s’hagués carregat fraudulentament o indegudament fent servir el número d’una targeta de pagament, la persona titular podrà exigir l’anul·lació immediata del càrrec. En aquest cas, les corresponents anotacions de deute i devolució en els comptes de la persona proveïdora i de la persona titular s’efectuaran al més aviat possible.

13.7. Serveis no sol·licitats 
No obstant això, si feu ús efectiu del servei financer no sol·licitat heu de satisfer l’import de la part realment utilitzada, sense que aquest deure suposi la prestació del consentiment per obligar-se mitjançant un nou contracte no sol·licitat ni l’obligació de satisfer despeses o comissions, ni, en general, quantitats no acordades prèviament amb l’entitat proveïdora del servei.

14. La protecció de l’inversor 
La MIFID és una normativa europea que revesteix especial interès per als inversors, ja que introdueix canvios importants en les relacions de les entitats financeres amb els seus clients.
Aquest nou enfoc requereix d’un paper més actiu per part dels inversors. No només cal que coneguin a fons els seus drets i que demanin la seva aplicació efectiva, sinó també que assumeixin plenament la responsabilitat de les seves inversions. Amb aquesta finalitat la CNMV ofereix:

Font: Comissió Nacional del Mercat de Valors .

15. Garantia dels dipòsits 
Quan una entitat bancària sofreix una crisi que li impedeix afrontar els seus compromisos amb els clients, aquests poden recuperar fins a 100.000 euros per dipositant gràcies als Fons de Garantia de Dipòsits, import actualitzat pel Reial Decret 1642/2008, de 10 d'octubre. Totes les entitats estan obligades a formar part d'un d'aquests Fons. Vegem com funcionen.

Font: Banc d'Espanya .

15.1. Què són i perquè serveixen? 
Per pal·liar els danys que es puguin produir als particulars com a conseqüència de la fallida d'una entitat bancària o situació similar, la qual cosa pot succeir malgrat que estan supervisades, neixen els organismes promoguts pels poders públics i al que s'adhereixen les entitats bancàries.
Un Fons de Garantia de dipòsits serveix perquè els dipositants o inversors recuperin els seus diners, fins a cert límit, en cas que una entitat adherida al fons sigui declarada en concurs de creditors (els antics procediments de fallida i suspensió de pagaments) o tingui qualsevol altre problema que li impedeixi després de declaració del seu supervisor, fer front als seus pagaments i obligacions. L'esmentat límit és de 100.000 euros per dipositant.
La garantia cobreix: 

• Els diners que hi ha en els comptes dels clients de l'entitat, així com els certificats de dipòsit nominatius. 
• Els valors negociables i instruments financers que hagin estat confiats a l'entitat de crèdit per al seu dipòsit o registre o per a la realització d'algun servei d'inversió.
• S'ha de tenir en compte que els fons de garantia no cobreixen les pèrdues de valor d'una inversió.

15.2. Quins Fons de Garantia existeixen? 
El sistema de garantia de dipòsits espanyol està integrat per quatre fons independents, que es classifiquen en dos grups:

Tres Fons de Garantia de Dipòsits, un per cada una de les tres grans categories d'entitats bancàries: bancs, caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit. Podeu obtenir informació detallada en la següent adreça: 

• www.fgd.es

El Fons de Garantia d'Inversions, destinat als clients de les empreses de serveis d'inversió. Podeu trobar informació en les següents adreces: 

• www.fogain.com
• www.cnmv.es/inversores/esp/index.htm 

15.3. Quines entitats estan adherides? 
L'adhesió als respectius Fons de Garantia és obligatòria per a:

• Totes les entitats bancàries espanyoles inscrites en els Registres Especials del Banc d'Espanya corresponents a bancs, caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit.
• Les sucursals d'entitats bancàries autoritzades en un país no membre de la Unió Europea, si els dipòsits o valors garantits confiats a la sucursal no estan coberts per un sistema de garantia al país d'origen, o si l'esmentada cobertura resulta insuficient, a fi de cobrir la diferència.
• En canvi, l'adhesió de les sucursals d'entitats bancàries autoritzades en un altre país membre de la Unió Europea és voluntària, ja que la garantia del país d'origen ha de ser, almenys, igual a la del sistema espanyol, segons la legislació comunitària.

15.4. Quants diners garanteixen? 
L'import garantit màxim dels dipòsits és de 100.000 euros per cada titular, amb independència del número i classe de dipòsits que tingui en l'entitat.

L'import garantit màxim dels valors o instruments financers confiats a l'entitat és independent de l'anterior, i assoleix igualment els 100.000 euros per cada inversor, al marge del número i classe de valors.

Exemple:
Suposem un matrimoni que té en un banc un compte corrent amb un saldo de 3.000 euros i un dipòsit a termini de 40.000. En cas de que el banc entre en crisi i hagués d'intervenir el Fons de Garantia de dipòsits: 

• Si figura com a titular només un dels cònjuges, la garantia dels dipòsits bancaris ascendiria a un total de 100.000 euros; 
• Si ambdós figuren com a titulars, això implicaria una cobertura de 200.000 euros. 
• En ambdós casos, recuperarien els seus dipòsits: 43.000 euros.

15.5. Com és financen? 
El finançament dels Fons de Garantia de dipòsits procedeix de les aportacions anuals que han de fer les entitats adherides. En cas de necessitat, les entitats hauran de realitzar derrames (és a dir, contribucions extraordinàries). Excepcionalment, un fons pot nodrir-se d'aportacions extraordinàries del Banc d'Espanya, la quantia de la qual es fixarà per llei.

15.6. Estan garantits els estalvis dipositats en una entitat? Fins quina quantitat? 
Els dipòsits en diners estan garantits fins un màxim per dipositant de 100.000 euros. El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) tornarà l'import garantit dels dipòsits, en els següents casos:

• Declaració de concurs de creditors (procediment que ha substituït a la fallida i a la suspensió de pagaments).
• Impagament dels dipòsits vençuts i exigibles. El Banc d'Espanya ha de declarar que la situació financera de l'entitat fa impossible la seva devolució en un futur immediat.

Així mateix, i amb independència de l'anterior, estan garantits els dipòsits en valors i instruments financers confiats a una entitat de crèdit, també fins un import màxim de 100.000 euros. El FGD farà efectiva la garantia quan: 

• La entitat de crèdit hagi estat declarada en concurs de creditors i aquesta situació impliqui la suspensió de la devolució dels valors o instruments financers. 
• El Banco d'Espanya declari que l'entitat de crèdit no pot complir les obligacions que té amb els inversors.
• Els beneficiaris de les garanties són els dipositants o inversors, ja siguin persones físiques o jurídiques. La garantia s'aplica per dipositant, encara que tingui diversos dipòsits o un mateix dipòsit tingui més d'un titular. El FGD ha de pagar en els tres mesos següents que es produeixin els casos indicats. Aquest termini pot ampliar-se per motius excepcionals i amb autorització del Banc d'Espanya.

15.7. Estan obligades les entitats espanyoles a estar adherides al Fons de Garantia de Dipòsits? I les entitats estrangeres que operi Espanya? Qui respon dels estalvis dipositats en una sucursal estrangera? 
Les entitats de crèdit espanyoles (bancs, caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit) inscrites en el Registre d'Entitats del Banc d'Espanya estan obligades, per llei, a adherir-se al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD). N'hi ha tres: un per a bancs, un altre per a caixes d'estalvis i un altre per a cooperatives de crèdit. Les seves característiques són molt similars. En el cas de les sucursals d'entitats de la Unió Europea (UE), la garantia dels dipòsits i valors queda coberta al seu país d'origen. No obstant això, hi ha circumstàncies en les quals aquesta garantia pot ser complementada pels fons espanyols. Les sucursals d'entitats de països no membres de l'UE estan obligades legalment a adherir-se al FGD espanyol quan els dipòsits o valors dipositats a les esmentades sucursals, no estiguin coberts per un sistema de garantia al país d'origen. També estan obligades a l'adhesió quan la garantia del país d'origen sigui inferior a la d'Espanya, a fi de cobrir la diferència. El Butlletí Oficial de l'Estat publica cada any una relació de les entitats adscrites a cada un dels tres fons. Aquesta informació està també disponible en Internet (www.fgd.es ).