Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Campanyes 2013

 
 
1. Control sistemàtic dels productes posats  a la venda al mercat
 
1.1 Campanya de control sistemàtic de productes alimentaris 

La campanya de control programat sistemàtic de productes es porta a terme de forma permanent cada any. La campanya comprèn la programació anual de la presa de mostres i l’anàlisi en laboratoris acreditats dels productes alimentaris disposats per a la seva comercialització en l’àmbit territorial de Catalunya.
 
La programació és rotatòria en funció de les actuacions practicades en anys anteriors, dels resultats analítics emesos pels laboratoris corresponents a preses de mostres de campanyes anteriors, l’entrada en vigor de normativa de nova aplicació, sectors d’activitat econòmica d’interès general o que són objecte de reiterades denúncies administratives de les persones consumidores.
 
En funció dels sectors o grups de productes que han de ser objecte de presa de mostres reglamentària, la Inspecció de consum prioritza aquells en què s’observi algun tipus d'incompliment a l’etiquetatge, aquells que hagin estat denunciats per algun consumidor, els que es trobin en oferta o bé, especialment, aquells que presenten indicis evidents d’inseguretat, frau o engany.
 
Es tracta d’analitzar paràmetres de composició i adequació a la normativa que els regula així com la informació i l’etiquetatge preceptiu.
 
Els sectors que són objecte de control programat varien al llarg de cada any de tal forma que es garanteixi un control sistemàtic, homogeni i transversal del mercat. Al llarg de 2013 es controlen els grups de productes següents: 
  • Cafè
  • Llet
  • Agües envasades 
  • Oli 
  • Herbes per infusions 
  • Complements alimentaris 
  • Embotits i productes crus curats 
  • Cereals 
  • Confiteria pastisseria industrial
  • Productes carnis cuïts
  • Conserves vegetals
  • Torrons 
  • Vi
  • Begudes no alcohòliques i refrescants
  • Sucs de fruita 
  • Condiments i espècies 
  • Arròs
  • Conserves animals de peix 
  • Organismes modificats genèticament
  • Aperitius
  • Begudes no alcohòliques 
  • Mel


1.2. Campanya de control sistemàtic de productes no alimentaris o industrials

La campanya de control programat sistemàtic de productes es porta a terme de forma permanent cada any. La campanya comprèn la programació anual de la presa de mostres i l’anàlisi en laboratoris acreditats dels productes no alimentaris (o industrials) disposats per a la seva comercialització en l’àmbit territorial de Catalunya. Es tracta d’analitzar paràmetres de construcció, disseny i seguretat així com la informació i l’etiquetatge preceptiu. En cas d’indicis suficients i raonables d’incompliments de seguretat es poden adoptar les mesures cautelars corresponents per protegir, fins i tot de forma immediata, la salut la seguretat de les persones consumidores.

La programació es fa de forma rotatòria en funció de les actuacions practicades en anys anteriors, dels resultats analítics emesos pels laboratoris acreditats obtinguts en campanyes anteriors, l’entrada en vigor de normativa reguladora del sector, sectors d’activitat econòmica d’interès general o que són objecte de reiterades denúncies administratives de les persones consumidores.
 
En funció dels sectors o grups de productes que han de ser objecte de presa de mostres reglamentària, la Inspecció de consum prioritza aquells en què s’observi algun tipus d'incompliment a l’etiquetatge, aquells que hagin estat denunciats per algun consumidor, els que es trobin en oferta o bé, especialment, aquells que presenten indicis evidents d’inseguretat, frau o engany.
 
Els sectors que són objecte de control programat varien al llarg de cada any de tal forma que es garanteixi un control sistemàtic, homogeni i transversal del mercat. Al llarg de 2013 es controlen els grups de productes següents:
  • Material elèctric
  • Joguines per a qualsevol edat
  • Joguines nens menys de 36 mesos
  • Puericultura
  • Petits electrodomèstics
  • Equips de protecció individual
  • Tèxtil adult 
  • Calçat
  • Marroquineria
  • Productes químics
  • Material em contacte amb aliments


2. Control dels productes alimentaris

2.1. Campanya de control d'aliments de tercers païssos

A efectes d'aquesta Campanya s'entén per aliment procedent de tercers països, a aquell produït i envasat en qualsevol país que no pertanyi a la Unió Europea. 

Cal tenir en compte que l'article 13 del Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s'aprova la Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, en el seu paràgraf segon estableix que Els productes originaris de països no pertanyents a la Unió Europea hauran d'indicar el lloc d'origen o procedència sense perjudici del que disposen els tractats o convenis internacionals sobre la matèria que siguin aplicables a Espanya.

Els aspectes a controlar en l'etiquetatge dels aliments de tercers països seran els següents:

  • Denominació de venda
  • Llista d'ingredients, precedida de la paraula "ingredients"
  • Quantitat neta
  • Data de durada mínima o la data de caducitat
  • Lot
  • Condicions especials de conservació o utilització.
  • Utilització, si és necessari
  • Nom o raó social del responsable
  • Domicili del responsable
  • Etiquetatge en idioma oficial
  • País d'origen, si és necessari
Els aspectes de composició a controlar mitjançant en anàlisi de mostres dels aliments de tercers països en laboratori seran els següents:
  • Etiquetatge
  • Contingut net
  • Hidrats de carboni
  • Greixos
  • Proteïnes
  • Valor energètic
  • Cendra
  • Humitat
  • Conservants
  • Colorants
El control dels requisits de composició es fa mitjançant la presa de mostres reglamentària per part del personal inspector de les unitats implicades i el corresponent assaig en laboratori oficial. La presa de mostres es portarà a terme estenent la corresponent acta d’inspecció d’acord amb el procediment establert al Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina de mercat i consum.

2.2. Campanya de control d'aliments amb declaracions nutricionals i de propietats saludables: etiquetatge i qualitat

Les propietats nutricionals fan referència a paràmetres com ara l’energia, els greixos, els àcids grassos omega-3, els àcids grassos insaturats els sucres, el sodi, la fibra, les proteïnes, les vitamines, minerals i altres nutrients, els productes “light” o “naturals”.
 
Les declaracions sobre propietats saludables són aquelles que afirmen, suggereixen, o donen a entendre que existeix una relació directa entre l’aliment o un dels seus ingredients i la salut.
 
La campanya consisteix en la comprovació de les condicions de comercialització i venda al consumidor final de dels productes alimentaris de venda al consumidor final amb declaracions sobre declaracions nutricionals o propietats saludables.
 
És freqüent que l’etiquetatge de determinats productes alimentaris presents al mercat facin cada cop més alguna referència al caràcter alt o baix d’alguns dels paràmetres anteriors (baix en valor energètic, baix en greixos, font de fibra, etc). En aquests casos la composició real del producte alimentari haurà de complir els requisits normatius pel que fa a la presència o l’absència d’aquests elements i especialment pel que fa a la seva quantificació. En ocasions caldrà efectuar càlculs aritmètics o comprovacions amb productes similars als efectes de comprovar la veracitat de les al·legacions.
 
Les declaracions sobre propietats saludables són aquelles que afirmen, suggereixen, o donen a entendre que existeix una relació directa entre l’aliment o un dels seus ingredients i la salut. Han de trobar-se incloses en el llistat comunitari de declaracions permeses elaborat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.
 
La informació nutricional en els productes alimentaris és voluntària, excepte quan l'etiqueta inclou un missatge sobre propietats nutritives o saludables de l'aliment concret.

Aquest tipus d’etiquetatge fa referència al valor energètic i als nutrients com ara: el valor energètic, les proteïnes, els hidrats de carboni, els greixos, la fibra, i les vitamines i minerals.
 
La informació nutricional s'ha de presentar per 100 grams o per 100 mil·lilitres de producte, si bé també es pot presentar per porció. La informació sobre vitamines i minerals s'ha d'expressar en el percentatge de les quantitats diàries recomanables (QDR) que proporcionen 100 grams o 100 mil·lilitres o porció de producte, que és la quantitat que una persona adulta ha de consumir al dia per mantenir un bon estat de salut.

El Reglament CE 1924/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, prohibeix les declaracions nutricionals i de propietats saludables que incitin les persones  consumidores a consumir un producte que siguin falses o enganyoses o que no estiguin científicament comprovades.
  • "Declaració nutricional" qualsevol declaració que afirmi, suggereixi o doni a entendre que un aliment té propietats nutricionals benèfiques específiques amb motiu de:
    • a) l'aportació energètica (valor calòric)
      • i) que proporciona,
      • ii) que proporciona en un grau reduït o incrementat, o
      • iii) que no proporciona, i / o de
      • b) els nutrients o altres substàncies
        • i) que conté,
        • ii) que conté en proporcions reduïdes o incrementades, o
        • iii) que no conté
  • Declaració de propietats saludables: qualsevol declaració que afirmi, suggereixi o doni a entendre que hi ha una relació entre una categoria d'aliments, un aliment o un dels seus constituents, i la salut.
El control dels requisits de composició es fa mitjançant la presa de mostres reglamentària per part del personal inspector de les unitats implicades i el corresponent assaig en laboratori oficial. La presa de mostres es portarà a terme estenent la corresponent acta d’inspecció d’acord amb el procediment establert al Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina de mercat i consum.
Les determinacions a comprovar pel laboratori són: etiquetatge, contingut net, hidrats de carboni, greixos, proteïnes, valor energètic, cendres, humitat, conservants i colorants.

2.3. Campanya de control d'al·lèrgens en aliments 

L’objectiu de la campanya consisteix en comprovar el grau de compliment de la normativa aplicable a la comercialització de productes alimentaris que contenent ingredients considerats al·lergògens, ingredients que estan recollits a l’annex V de l’actual normativa vigent: Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s'aprova la Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris i modificacions.
 
Les al·lèrgies alimentàries són reaccions adverses de l’organisme com a conseqüència del contacte, la ingestió o la inhalació d’un aliment o algun dels seus components; perquè una reacció adversa a un aliment sigui considerada com a al·lèrgia hi ha d’haver una base immunològica.
 
Els al·lergògens o al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, que estimulen el sistema immunològic d’algunes persones i donen lloc a una resposta excessiva i patològica; el sistema immunològic respon a l’al·lergogen com si es tractés d’una amenaça i desenvolupa un atac amb anticossos –immunoglobulines IgE–, que interactuen amb els al·lèrgens i estimulen la secreció d’histamina, prostaglandines i leucotriens per part de determinades cèl·lules dels teixits i de la sang com ara els mastòcits i els basòfils. Aquestes substàncies són les causants dels símptomes d’al·lèrgia com, per exemple, congestió nasal, inflamació i erupcions a la pell i les mucoses o pruïja. En alguns casos poden aparèixer símptomes més greus com ara asma, diarrea o còlics. En els casos més greus pot produir-se un xoc anafilàctic, que compromet seriosament el sistema circulatori amb un caiguda de la pressió arterial i que pot produir la mort de l’individu. Encara que qualsevol aliment –o els seus components– pot donar lloc a reaccions al·lèrgiques, s’han identificat alguns grups que hi estan associats més freqüentment; és el cas de crustacis, ous, peix, cacauets, soja, llet, fruites en general, fruites amb closca, api, mostassa, grans de sèsam, tramussos, mol·luscs i els derivats corresponents.
 
En general, la manera més eficaç de prevenir les reaccions per al·lèrgies i intoleràncies alimentàries és eliminar de la dieta de les persones sensibles els components que desencadenen l’efecte advers i, per tal que la persona afectada pugui estar en condicions de seguir aquesta recomanació, cal que en primer lloc disposi de formació adequada sobre el problema que l’afecta i la manera de prevenir-lo; de la mateixa manera, ha de tenir al seu abast tota la informació necessària sobre la composició dels aliments per poder fer una elecció alimentària adequada a les seves necessitats.
 
L’etiquetatge dels aliments és clau en aquests casos i esdevé un element imprescindible de seguretat alimentària.
 
Com a resposta a aquesta necessitat es va publicar la Directiva 2003/89/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de novembre de 2003, transposada al dret intern de l’Estat pel Reial Decret 2220/2004, de 26 de novembre, que fa obligatòria la indicació d’una sèrie de components considerats al·lergògens més corrents en la llista d’ingredients.
 
El control dels requisits de seguretat es fa a través de la presa de mostres reglamentària per part del personal inspector de les unitats implicades i el corresponent assaig en laboratori oficial. La presa de mostres es portarà a terme estenent la corresponent acta d’inspecció d’acord amb el procediment establert al Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina de mercat i consum.
 
Les mostres que s’han analitzat són productes farinacis: pa industrial, torrades, bastonets, galetes, bolleria i pastisseria industrial i cereals per esmorzar.


3. Control dels productes industrials o no alimentaris

3.1.
Campanya de control de productes tèxtils per a nadons

A partir del 8 de maig de 2012 és d'aplicació en els Estats membres de la Unió Europea el Reglament (UE) Núm. 1007/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 27 de setembre de 2011 relatiu a les denominacions de fibres tèxtils i a l'etiquetatge i marcatge de composició en fibres dels productes tèxtils. L'esmentat Reglament deroga la Directiva 73/44/CEE del Consell i les Directives 96/73/CE i 2008/121/CE del Parlament Europeu i del Consell.
 
L'objectiu de la campanya consisteix en comprovar el grau de compliment de la normativa aplicable a la comercialització de productes tèxtils destinats als nadons. És tracta d'un col·lectiu especialment protegit.
 
Sens perjudici de les cascades que es puguin establir, les peces de roba que presenten més incompliments de seguretat destinades a nadons de menys de 3 anys són: pijames, bodis, etc, també peces que són pel llit o per tapar-los al cotxet com ara llençolets, amanyacs, sacs pel cotxet, etc. La norma UNE40902, sobre seguretat en roba de nadons, fixa l’àmbit d’aplicació fins els 3 anys.
 
Es comprovaran els requisits d'etiquetatge, presentació i publicitat i també els de seguretat mitjançant les preses de mostres corresponents.
 
L'objectiu d'aquesta campanya, és comprovar que l'etiquetatge, i informació que acompanyen als productes objecte de la mateixa, compleixen les exigències establertes amb la normativa vigent.
 
Així mateix, es comprovarà que aquells productes que vagin a ser objecte de presa de mostres, s'ajustin a allò establert en les normatives que regeixen les determinacions efectuades.
 
Es comproven els punts següents de l'etiquetatge dels productes tèxtils per a nadons.
1. El producte inspeccionat porta etiqueta i/o marcatge.
2. L'etiquetatge o marcatge és durador, llegible, visible i accessible amb facilitat.
3. Els caràcters tipogràfics de l'etiquetatge són uniformes quant a la mida, estil i font.
4. Cap informació subministrada pels agents econòmics no dóna confusió amb les denominacions i descripcions establertes al Reglament 1007/11.
5. L'etiquetatge i marcatge s'ofereixen en la llegua oficial.
6. Consta a l'etiqueta el nom o raó social de l'empresa fabricant, importadora, distribuïdora o comercialitzadora del producte.
7. Consta indicació del domicili del responsable.
8. Consta indicació del número d'identificació social.
9. La marca comercial o el nom de l'empresa conté una de les denominacions enumerades a l'Annex I del Reglament o un nom que s’hi pugui confondre. L'esmentada marca o nom se situa a l'etiquetatge immediatament abans o després de les descripcions de la composició en fibres tèxtils.
10. La composició en fibres es troba indicada a l'etiquetatge o marcatge del producte.
11. La descripció de la composició en fibres de les etiquetes s'ajusta a les denominacions enumerades a l'Annex I del Reglament.
Es comproven els punts següents de la seguretat dels productes tèxtils per a nadons:
  • cordons i cordes ajustables: llargada.
  • resistència a la tracció: botons. 
  • comportament davant el foc: inflamabilitat de la peça de roba.
El control dels requisits de seguretat és fa mitjançant la presa de mostres reglamentària per part del personal inspector de les unitats implicades i el corresponent assaig en laboratori oficial. La presa de mostres es portarà a terme estenent la corresponent acta d'inspecció d'acord amb el procediment establert al Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina de mercat i consum.
 
Els productes a analitzar són Pijames i bodis, Jerseis i jaquetes, Pantalons, faldilles i vestits i Peces de roba per al llit i per tapar el nen.

3.2. Campanya de control dels carregadors de mòbils, piles i piles recarregables

L’objectiu de la campanya consisteix en comprovar el grau de compliment de la normativa aplicable a la comercialització de productes industrials dels carregadors per a terminals de telefonia (universals i de marca), piles i piles recarregables.
 
Es comproven els requisits d’etiquetatge, presentació i publicitat i també els de seguretat mitjançant les preses de mostres corresponents.
 
L'objectiu d'aquesta campanya, és comprovar que l'etiquetatge, i informació que acompanyen als productes objecte de la mateixa, compleixen les exigències establertes amb la normativa vigent.
 
Així mateix, es comprovarà que aquells productes que vagin a ser objecte de presa de mostres, s'ajustin a allò establert en les normatives que regeixen les determinacions efectuades.
 
Són objecte d'aquesta Campanya els carregadors per a terminals de telèfons mòbils, tant universals com específics, les piles i les piles recarregables.
 
A efectes d'aquesta Campanya s'entén per:
  • Carregador de mòbils: 
    Els telèfons mòbils, depenen de bateries recarregables com a font d'energia primària. El carregador, és un dispositiu que transfereix l'energia elèctrica a la bateria, on és emmagatzemada com a energia química.
  • Carregador universal: 
    Des de 2011, gran part dels mòbils que es comercialitzen a la UE, utilitzen un nou carregador universal que serà el mateix per a tots. A continuació es detallen els 14 fabricants que han firmat la declaració d'intencions per al carregador universal:
    • APPLE
    • EMBLAZE MOBILE
    • HUAWEL TECHNOLOGIES
    • LGE MOTOROLA MOBILLTY
    • NEC
    • NOKIA
    • QUALCOMM
    • RESEARCH IN MOTION (RIM)
    • SAMSUNG
    • SONY ERICSSON
    • TCT MOBILE (ALCATEL MOBILE PHONES)
    • TEXAS INSTRUMENTS
    • AMTEL  
  • Pila:
    Font d'energia elèctrica obtinguda per transformació directa d'energia química i constituïda per un o diversos elements primaris (no recarregables).
  • Pila recarregable:
    També anomenada<A[trucada|crida]> acumulador, és una font d'energia elèctrica generada per transformació directa d'energia química i constituïda per un o diversos elements secundaris (recarregables).
El control dels requisits de seguretat és fa mitjançant la presa de mostres reglamentària per part del personal inspector de les unitats implicades i el corresponent assaig en laboratori oficial. La presa de mostres es portarà a terme estenent la corresponent acta d'inspecció d'acord amb el procediment establert al Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina de mercat i consum.
 
Els productes a analitzar mitjançant presa de mostres són els carregadors de mòbils.

4. Control dels serveis prestats al consumidor

4.1. Campanya de control dels requisits generals de les relacions de consum als establiments

La campanya de control de mercat dels requisits generals de les relacions de consum als establiments es considera de caràcter bàsic pel que fa als requisits que són objecte de comprovació i transversal pel que fa a la tipologia d’establiments visitats. La campanya es programa per tal de controlar el compliment dels requisits normatius aplicables a les relacions de consum, tenint especialment en compte les novetats introduïdes per la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.
 
Aquests requisits inclouen la indicació dels preus de venda dels productes i serveis posats a disposició de les persones consumidores; el lliurament dels comprovants acreditatius de la transacció econòmica; la informació sobre l’horari comercial; la tinença de fulls oficials de reclamació/denúncia i el compliment dels requisits aplicables als drets lingüístics de les persones consumidores.
 
L’objectiu de la campanya consisteix en comprovar el compliment dels requisits de les relacions de consum aplicables a qualsevol establiment comercial dedicat a la venda de productes o a la prestació de serveis, així com als establiments de restauració, als afectes de prevenir i, si escau, corregir qualsevol vulneració dels drets de les persones consumidores. Especialment l’objectiu de la campanya comporta la comprovació de la informació dels preus dels productes i dels serveis evitant que aquesta informació indueixi a error o engany als destinataris, el lliurament dels comprovants acreditatius de les transaccions comercials, la informació sobre l’horari comercial, la disponibilitat de fulls oficials de reclamació/denúncia i la informació disponible en català a les invitacions a comprar i documentació comercial així com als cartells o rètols de caràcter fix.
 
El preu dels productes ha de ser fàcilment visible i ha d’indicar l’import total que ha de satisfer la persona consumidora i s’han de desglossar, en cas que calgui, els diversos conceptes que inclou, com ara els impostos, les comissions, les despeses addicionals repercutibles en la persona consumidora i altres conceptes similars. Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en facin publicitat han d’informar del preu complet del servei per mitjà d’un rètol visible a l’establiment o d’una tarifa o un fullet de preus. S’ha d’informar del preu total, que ha de comprendre tot tipus de tributs, càrregues i gravàmens, i també els altres conceptes accessoris al servei.
 
En època de rebaixes, les reduccions de les reduccions dels preus s’han d’indicar de manera clara fent constar el preu normal o habitual i el preu reduït. Aquesta informació es pot substituir pel percentatge de reducció de preus.
 
Als establiments s’ha d’informar de l’horari d’obertura al públic, de tal forma que aquesta informació ha d’ésser visible de fora estant, fins i tot quan l’establiment roman tancat.
 
Tots els empresaris han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia de conformitat amb allò establert a la normativa vigent, tret de les excepcions establertes a la norma.
 
Els responsables dels establiments comercials han de lliurar una factura, un tiquet o un justificant de la transacció, tot indicant el nom o raó social del venedor o del prestador, el número d’identificació fiscal i l’adreça completa de l’establiment; els béns adquirits o serveis prestats i els imports de cadascun juntament amb l’import total, amb els tributs inclosos, i la data de la transacció. Igualment, la informació s’ha de documentar en un suport que permeti el seu emmagatzematge i que tingui una durada equivalent almenys la vida útil o conformitat del bé o servei.
 
Les persones consumidores tenen dret a rebre en català les invitacions a comprar, la documentació contractual com ara els contractes d’adhesió, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents comercials i també la informació de caràcter fix entre la qual s’hi inclou aquella que consti als cartells o rètols dels establiments tant interiors com exteriors.

4.2. Campanya de control dels serveis de telecomunicacions

El sector de les telecomunicacions és que el genera un major nombre de queixes, reclamacions, denúncies i altres incidències contractuals dels usuaris derivades de tot tipus d’incidències contractuals, degut en bona part al gran nombre de companyies que operen al mercat, l’elevat ventall de serveis prestats i el volum de clients que els contracten. En aquest sentit, la liberalització del sector ha donat lloc a pràctiques il·legals com ara la inclusió de clàusules abusives en els contractes, la publicitat o informació precontractual enganyosa que origina pràctiques comercials deslleials, les altes o baixes no consentides, etc. Igualment, en determinats casos, el servei no es presta en les condicions de qualitat anunciades i contractades pels consumidors.
 
Tot això fa que la clientela de les companyies operadores de telecomunicacions es vagi abocada a presentar queixes i reclamacions als serveis d’atenció al client. En ocasions, les reclamacions i denúncies administratives dels consumidors, a banda d’exposar la qüestió de fons, posen de manifest un presumpte incompliment del deure d’atendre adequadament les incidències contractuals informades a través dels telèfons d’atenció al client o per mitjà de correu electrònic o bé fins i tot a les oficines presencials.
 
A banda, existeixen establiments comercials oberts al públic que porten a terme funcions d’intermediació entre la companyia i el client, com per exemple els establiments de marca. També existeixen els anomenats proveïdors de serveis, com per exemple els prestadors de serveis de tarifació addicional. En tots els casos, la responsabilitat administrativa podrà recaure en empreses diferenciades. 
Els objectius de la campanya són:
  • El control de les companyies operadores de telecomunicacions que presten llurs serveis en l’àmbit territorial de Catalunya, així com els establiments oberts al públic que actuen en qualitat de distribuïdors oficials i servei de marca.
  • La comprovació de la veracitat, eficàcia i suficiència de les invitacions a comprar i la publicitat dels productes i serveis, així com l’absència de pràctiques comercials deslleials.
  • La comprovació de la informació i la documentació precontractual: contingut dels contractes i absència de clàusules abusives en els contractes d’adhesió amb condicions generals de la contractació.
  • La comprovació dels requisits de les relacions de consum aplicables als establiments comercials, informació i documentació, incloent els requisits lingüístics.
  • La comprovació del procediment de contractació dels serveis a través de mitjans electrònics (Internet): informació precontractual, invitacions a comprar, informació dels preus, condicions generals de contractació, processos d’alta i baixa, males pràctiques del sector, etc.
Els serveis controlats són:
  • Telefonia fixa.
  • Telefonia mòbil.
  • Dades: Internet                  
S’investiguen, entre d’altres, els aspectes següents:
  • Celebració dels contractes.
  • Dipòsits de garantia.
  • Extinció dels contractes.
  • Contingut dels contractes.
  • Modificacions contractuals.
  • Dret a informació veraç, eficaç, suficient, transparent i actualitzada.
  • Comunicacions comercials.
  • Obligacions sobre qualitat i facturació.
  • Facturació dels serveis de comunicacions electròniques.
  • Facturació desglossada del servei telefònic.
  • Mitjans de pagament.
  • Servei d'atenció al client dels operadors.
  • Serveis de tarifació addicional.
  • Preus.


4.3. Campanya de control dels serveis de tranport aeri

El sector del transport aeri és un dels sectors d’activitat econòmica que comporta un major nombre de reclamacions, queixes i denúncies en l’àmbit de consum.  

L’aparició de companyies de baix cost, l’increment del nombre de vols, la contractació per Internet, entre d’altres, són factors que han facilitat l’augment de les incidències contractuals dels consumidors envers les companyies de transport aeri.
 
Al llarg dels darrers anys s’han incrementat les reclamacions i denúncies per aspectes repetitius com ara el cobrament de despeses pel pagament amb targeta de crèdit, el cobrament de la facturació de les maletes, el cobrament per l’emissió de la targeta d’embarcament no impresa pel consumidor, les modificacions unilaterals de les condicions de prestació del servei com ara la data o l’horari del vol, la manca de correspondència entre allò que contracta el client i el servei finalment prestat, manca d’aplicació de les polítiques de compensació en cas de mala prestació del servei, etc.
 
A banda d’aquests fets, els consumidors segueixen reclamant per aspectes directament relacionats amb la mala prestació del servei com ara els retards i cancel·lacions de vols, les denegacions d’embarcament (overbooking), els danys i les pèrdues de l’equipatge, etc. 
 
Els objectius de la campanya són:
  • El control de les companyies de transport aeri que presten llurs serveis en aeroports ubicats en l’àmbit territorial de Catalunya, així com els establiments oberts al públic ubicats als aeroports catalans.
  • La comprovació de la veracitat, eficàcia i suficiència de les invitacions a comprar i la publicitat dels productes i serveis les companyies aèries, així com l’absència de pràctiques comercials deslleials.
  • La comprovació de la informació i la documentació precontractual: contingut dels contractes i absència de clàusules abusives en els contractes d’adhesió amb condicions generals de la contractació.
  • La comprovació dels requisits de les relacions de consum aplicables als establiments comercials, informació i documentació, incloent els requisits lingüístics.
  • La comprovació del procediment de contractació a través de mitjans electrònics (Internet): informació precontractual, invitacions a comprar, informació dels preus, condicions generals de contractació, males pràctiques del sector, etc. 
  • La comprovació del servei d’atenció a les queixes i reclamacions derivades d’incidències contractuals en les condicions establertes al Codi de Consum de Catalunya.
S’investiguen aspectes com ara els següents:
  • Requisits d’informació i documentació general de Consum:
    • Requisits d’informació i documentació, preus, fulls oficials de reclamació denúncia, horari, cartells, drets lingüístics, etc.
    • Atenció a les queixes, reclamacions i incidències contractuals dels consumidors.
  • Requisits específics de l’activitat de transport aeri amb afectació als consumidors:
    • Emissió del bitllet de transport aeri
    • Emissió de targeta d’embarcament
    • Cartell informatiu en el punt de venda visible dels drets dels passatgers
    • Document dels drets dels passatgers en condicions de ser lliurat als clients
    • Document de declaració especial d’equipatge 
    • Document per indicar els danys o retards de l’equipatge -P.I.R.- 
    • Cartell informatiu visible del dret dels passatgers a sol·licitar un imprès on constin les normes de compensació i assistència en cas de denegació d’embarcament, cancel·lació de vol o retard del vol superior a dues hores
    • Document on constin les regles en matèria de compensació i assistència en cas de denegació d’embarcament, cancel·lació de vol o en cas de retard d’almenys dues hores

Oferta i contractació del servei per mitjans electrònics: Internet  

Es comprovarà la pàgina web de la companyia de transport aeri. No es comprovaran pàgines d’agències de viatges, plataformes d’intermediaris de compra, etc.
  • Accés de forma permanent, fàcil, directa i gratuïta a la informació 
  • Disponibilitat de les condicions generals de la contractació 
  • Informació prèvia, amb caràcter previ a la contractació, de forma clara, comprensible i inequívoca, i abans d’iniciar el procés de contractació, de la informació necessària 
  • Un cop celebrat el contracte, accés a la confirmació documental de la contractació realitzada 
  • Preu complert dels serveis
  • Invitacions a comprar, publicitat i ofertes: veracitat, eficàcia, suficiència i no inducció a error
  • Condicions generals de la contractació en contractes d’adhesió: absència de clàusules abusives en contractes d’adhesió


4.4.
Campanya de control dels serveis financers

En els darrers anys la Unió Europea ha aprovat diverses directives que afecten les entitats financeres, l’objectiu de les quals és la creació d’un mercat únic de serveis financers i garantir el seu funcionament, així com contribuir a la protecció dels consumidors. 

Per tal d’assolir aquesta protecció, s’han d’aconseguir, entre d’altres, els següents objectius: 

a) un sector estable i fiable.
b) una aplicació de normes cautelars mínimes.
c) una ampliació d’oferta de productes.
d) un abaratiment de preus.
e) la transparència de la informació als consumidors
Aquest últim objectiu, la transparència, la manca de la qual s’ha predicat d’aquestes entitats i els seus serveis, fa que els requisits d’informació entenedora, suficient i veraç cap a l’usuari siguin del tot indispensables en un mercat ordenat i equilibrat.

Els objectius de la campanya són:
  • El control de les entitats financeres que presten llurs serveis en l’àmbit territorial de Catalunya, així com les oficines obertes al públic i també els prestadors de serveis per Internet.
  • La comprovació de la veracitat, eficàcia i suficiència de les invitacions a comprar i la publicitat dels productes i serveis de les entitats financeres així com l’absència de pràctiques comercials deslleials que resultin enganyoses.
  • La comprovació de la informació i la documentació precontractual: contingut dels contractes i absència de clàusules abusives en els contractes d’adhesió amb condicions generals de la contractació.
  • La comprovació dels requisits de les relacions de consum aplicables als establiments comercials, informació i documentació, incloent els requisits lingüístics.
  • La comprovació del servei d’atenció a les queixes i reclamacions derivades d’incidències contractuals en les condicions establertes al Codi de Consum de Catalunya. 
  • Es comproven totes aquelles males pràctiques detectades en el sector financer.
S’investiguen tant les entitats financeres que presten serveis als consumidors en un establiment físic com les entitats financeres que operen a través d’Internet pels serveis de la societat de la informació i comerç electrònic.
 
S’analitzen els següents productes financers:
  1. Hipoteques: invitacions a comprar, publicitat, condicions generals de la contractació (amb especial atenció a les clàusules terra i sostre) i operativa d’obligatorietat de contractar altres productes o serveis accessoris.
  2. Comptes corrents: invitacions a comprar, publicitat i condicions generals de la contractació.
  3. Dipòsits: invitacions a comprar, publicitat i condicions generals de la contractació.
  4. Targetes bancàries: invitacions a comprar, publicitat i condicions generals de la contractació.
S’investiguen també amb caràcter general:
  • Contractes: informació precontractual, celebració dels contractes, modificacions, extinció; manca de clàusules abusives.
  • Comunicacions comercials, publicitat i invitacions a comprar: veracitat, eficàcia i suficiència i no inducció a engany.
  • Servei d'atenció al client de les entitats financeres.
  • Pàgines web.


4.5. Campanya de control dels serveis de subministrament bàsics

El sector dels serveis de subministraments bàsics engloba els serveis públics de subministrament al consumidor final d’electricitat, gas i aigua.

Els sectors bàsics donen peu a queixes, reclamacions i tot tipus d’incidències contractuals, degut en bona part al gran nombre de companyies que operen al mercat, l’elevat ventall de serveis prestats en determinats sectors i el volum de clients que els contracten. La liberalització del sector energètic i el fet que les companyies puguin comercialitzar gas i electricitat en una mateixa contractació i facturació ha donat lloc a pràctiques il·legals com ara la inclusió de clàusules abusives en els contractes, la publicitat o informació precontractual enganyosa que origina pràctiques comercials deslleials i, especialment, les altes en serveis no consentides o el traspàs dels clients al mercat lliure sense la seva autorització, etc. Igualment, en determinats casos, el servei no es presta en les condicions de qualitat o continuïtat anunciades i contractades pels consumidors.

Tot això fa que la clientela de les companyies de serveis de subministraments bàsics es vagi abocada a presentar queixes i reclamacions als serveis d’atenció al client de les companyies. En ocasions, les reclamacions i denúncies administratives dels consumidors, a banda d’exposar la qüestió de fons, posen de manifest un presumpte incompliment del deure d’atendre adequadament les incidències contractuals informades a través dels telèfons d’atenció al client o per mitjà de correu electrònic.

A banda, existeixen establiments, punts d’atenció a l’usuari que també presten serveis al consumidor final. 

Els objectius de la campanya són:

  • El control de les companyies de subministraments bàsics que presten llurs serveis en l’àmbit territorial de Catalunya a domicilis de persones consumidores ubicats en aquest territori, així com les oficines d’atenció al públic obertes.
  • La comprovació de la veracitat, eficàcia i suficiència de les invitacions a comprar i la publicitat dels productes i serveis de les companyies subministradores de serveis bàsics, així com l’absència de pràctiques comercials deslleials.
  • La comprovació de la informació i la documentació precontractual: contingut dels contractes i absència de clàusules abusives en els contractes d’adhesió amb condicions generals de la contractació.
  • La comprovació dels requisits de les relacions de consum aplicables als establiments comercials, informació i documentació, incloent els requisits lingüístics.
  • La comprovació del procediment de contractació a través de mitjans electrònics (Internet): informació precontractual, invitacions a comprar, informació dels preus, condicions generals de contractació, etc. 
  • La comprovació dels procediments de captació i contractació de la clientela emprant tècniques agressives basades en trucades o visites als domicilis dels consumidors. 
  • Es controlen les males pràctiques del sector. 
  • La comprovació del servei d’atenció a les queixes i reclamacions derivades d’incidències contractuals en les condicions establertes al Codi de Consum de Catalunya.  
S’investiguen, entre d’altres, els aspectes següents. 
  • Contractes: absència de clàusules abusives en contractes d’adhesió amb condicions generals de la contractació.
  • Altes i baixes contractuals no consentides, falsificacions de signatura, traspàs al mercat lliure sense l’autorització expressa del consumidor, equivalència entre els mitjans de baixa contractual i els mitjans d’alta en el servei. 
  • Dret a informació veraç, eficaç, suficient, transparent i actualitzada: absència de pràctiques comercials deslleials enganyoses
  • Comunicacions comercials: procediments de captació de la clientela, pràctiques comercials deslleials en ser agressives basades en trucades o visites als domicilis dels consumidors. 
  • Servei d'atenció al client de les empreses prestadores dels serveis.
Els sectors objecte de control són: 
  • Subministrament d’electricitat 
  • Subministrament d’aigua 


4.6. Campanya de control dels contractes de crèdit al consum

En el marc de les campanyes programades per l’Agència Catalana del Consum per a l’any 2013, es troba prevista la campanya de control dels contractes de crèdit al consum i de les empreses que porten a terme aquest servei.

La crisi econòmica que pateixen les famílies catalanes es veu agreujada per factors com ara la inestabilitat laboral, la dificultat en l’obtenció de préstecs bancaris juntament per altra banda amb la necessitat d’accedir a determinats productes o serveis com ara, per exemple, substituir el vehicle, fer reformes a la llar, comprar un electrodomèstic, contractar un curs de formació no reglada, contractar un tractament odontològic, etc.

Per cobrir aquestes necessitats de consum de caràcter més o menys essencial, les famílies poden accedir al denominat crèdit al consum que els permet accedir a imports de diners no molt elevats d’una forma més àgil que la regulada pels préstecs hipotecaris per a l’accés a l’habitatge i permetent-ne la devolució en quotes establertes periòdicament. 

El crèdit al consum troba la seva regulació legal a la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum. 

Pel contracte de crèdit al consum un prestador concedeix o es compromet a concedir a un consumidor un crèdit sota la forma de pagament ajornat, préstec, obertura de crèdit o qualsevol mitjà equivalent de finançament.

Els agents que intervenen en la contractació de crèdits al consum són els següents: 

  • 1. Consumidor és la persona física que, en les relacions contractuals regulades per la Llei, actua amb fins que estan al marge de la seva activitat comercial o professional.
  • 2. El prestador és la persona física o jurídica que concedeix o es compromet a concedir un crèdit en l'exercici de la seva activitat comercial o professional.
  • 3. L'intermediari de crèdit és la persona física o jurídica que no actua com prestador i que en el transcurs de la seva activitat comercial o professional, contra una remuneració que pot ser d'índole pecuniària o revestir qualsevol altra forma de benefici econòmic acordat:
    • 1. presenta o ofereix contractes de crèdit,
    • 2. assisteix als consumidors en els tràmits previs dels contractes de crèdit,
    • 3. celebra contractes de crèdit amb consumidors en nom del prestador.
La informació que d'acord amb la Llei s'ha de proporcionar al consumidor, ja sigui amb caràcter previ al contracte, durant la seva vigència o per a la seva extinció, constarà en paper o en qualsevol altre suport durador.

El prestador que ofereixi un crèdit a un consumidor està obligat a lliurar abans de la celebració del contracte, si el consumidor ho sol·licita, un document amb totes les condicions del crèdit en termes idèntics a la informació prèvia al contracte, com a oferta vinculant que haurà de mantenir durant un termini mínim de 14 dies naturals des del lliurament.
Si aquesta oferta es fa al mateix temps que es comunica la informació prèvia al contracte, s'ha de facilitar al consumidor en un document separat.
 
La informació bàsica següent s'ha d'incloure en la publicitat i comunicacions comercials, així com en els anuncis i ofertes exhibits en els locals comercials, en què s'ofereixi un crèdit o la intermediació per a la celebració d'un contracte de crèdit, sempre que indiquin el tipus d'interès o qualsevol xifres relacionades amb el cost del crèdit per al consumidor.
La informació bàsica s'ha de publicar amb una lletra que resulti llegible i amb un contrast d'impressió adequat.
La informació bàsica ha d'especificar els elements següents de forma clara, concisa i destacada mitjançant un exemple representatiu.
 
Els contractes de crèdit al consum s’han de fer constar per escrit en paper o en un altre suport durador i s’han de redactar amb una lletra que resulti llegible i amb un contrast d’impressió adequat.
 
Totes les parts contractants han de rebre un exemplar del contracte de crèdit. A més de les condicions essencials del contracte, el document ha d’especificar, de forma clara i concisa, determinades dades amb caràcter obligatori.

Tornar a inici de pàgina

 

© 2011 Agència Catalana del Consum